LA MIRADA QUE NO VOL OIR
11 de desembre de 2019
0 comentaris
Avança entre el fred que ha perdut la compostura. Dificultosament se sent el cos i és incapaç de conformar la pensada més fràgil. Camina carregada de pena, el cap acalat, humiliat, els braços en dissidència, amotinats, i es diu que si fos per ella s’arrauliria en l’escocell generós del plataner com ho fan les fulles