Avui, els meus dos preceptors -entre tots dos sis anys i mig del nostre temps, que traduït en el seu conformen una eternitat plena i acabada- anaven ben esmolats d’enginy i amb ganes irreprimibles de gresca. Així, han volgut ensenyar-me com s’han d’alliberar les tensions que més encabriten per estúpides i la terbolesa del coneixement
No és exagerat qualificar d’extraordinària l’hora de música emparaulada o de paraules musicades que anit han protagonitzat Antònia Vicens i el pianista Andreu Riera a la Sala Petita del Teatre Principal de Palma. Amb aquest maridatge de poesia i piano s’ha clos el XXIè Festival de Poesia de la Mediterrània, dirigit per Biel Mesquida, que,
Carme Forcadell fa els anys, avui, tancada injustament a Alcalá Meco. Fa exactament 433 dies que hi està, tancada, i justament avui, com si fos un present per ella, es fa públic el dictamen del grup de treball de l’ONU contra les Detencions Arbitràries en què es demana la llibertat immediata d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez
Bring back, bring back, / oh bring back my bonnie to me, to me. / Bring back, bring back, / oh bring back my bonnie to me, to me!, canta davall la dutxa. De nit estirat jo somnio / els dies joiosos passats, canta com si s’hi jugàs la vida la cançó que feia una
Dels resultats de les eleccions locals, autonòmiques i europees d’ahir referits a les Illes Balears i Pitiüses, per mi hi ha una dada poc comentada i que és molt significativa: en les eleccions al Parlament Europeu els vots obtinguts per les candidatures “Esquerra Republicana. Ara Repúbliques”, encapçalada per Oriol Junqueras, amb 20.530 vots; i la
Els sondejos –que ara mateix punyen de debò ciutadans i polítics, i que fan penjar d’un fil molts governs municipals, autonòmics i illencs- em troben rellegint el Miquel Bauçà d’Els somnis i, en concret, el poema que fa: És la feina del poeta, no contar misèries blanes: és donar solucions, a partir del que és
Judit Neddermann ha fet anit un concert a l’església de sant Miquel de Campanet. En principi estava previst que el fes a fora però la incertesa meteorològica ha aconsellat fer-lo dins, amb les dificultats sonores que presenta l’edifici del segle XIII. Tanmateix, la veu de Judit Nedermann -que es fa endins tant quan murmura com
Si volguéssim escoltar una darrere l’altra les peces musicals i les cançons que ens han marcat i ferit al llarg del temps viscut, hi podríem passar més de mitja vida. I per ventura, pensant-hi bé, ens aprofitaria molt més, aquesta vida audiofonada, que la que vivim sense gaire afany ni oïda. En la bastida sensitiva
Dels tres cossos trobats al pou de l’Àguila, a Llucmajor, avui s’ha pogut identificar el de Julià Fullana Mas, que l’agost de 1936 va ser detingut pels feixistes, torturat i tirat viu en aquest pou i cobert amb calç viva. Julià tenia una trentena d’anys i era fill d’un dels fundadors del Partit Socialista de
Ahir, els nostres presos polítics que varen ser elegits a les darreres eleccions estatals finalment pogueren prendre possessió del seu escó, això sí escortats per la policia (fins a l’excusat i tot) i arribant al Congreso de los Diputados emmanillats; com si fossin facinerosos. Just per això (que ho és tot), l’acte no va ser
Callen els absents, avui. Sols es deixen veure entotsolats, enredats els ulls. Guaiten per foradins imaginaris espiant plaers i besos errants. No volen conversar, els que partiren de cop sense encomanar-se a ningú. N’hi ha un que es queixa com ho feia quan encadenava dolors i deliris, i un altre el conhorta tot recordant-li que
Al tros de n’Esteve, cunyat meu, ja hi han arribat les oques de Toulouse i de Pomerània, les primeres símbol de França pel paté, i les segones molt apreuades per la seva carn. Val a dir que en el tros que cuida extremadament n’Esteve hi conviuen harmoniosament galls i gallines, sobretot de races autòctones, ànneres
Els dinars de família extensa encara són freqüents per aquests verals de la Mediterrània i caldria que no es perdessin. És ben cert que la sang tira i que mai no es torna aigua, almenys pel que fa a la nostra, la que iniciaren un Jaume i una Caterina fa noranta-sis anys. Cada any, pel
Dia 8 d’aquest mes de maig va fer 36 anys que se celebraren a l’arxipèlag les primeres eleccions autonòmiques, una fita que ara sembla llunyana i suara cosa de dies. Les guanyà Coalició Popular, que integrava Alianza Popular (ara Partido Popular), el Partido Demócrata Popular i el Partido Liberal, obtenint 110.922 vots. La Federació Socialista
La mare mai no mor, sempre és mar vegetal on germinen la rosada, la boira i la tempesta d’odi incontinent. La vida desafia els deserts de silencis i les flors sobre les tombes escriuen la memòria dels ossos tot proclamant que els sepulcres protegeixen l’existència. El plaer fa cobrar seny i coneixement, diu l’epitafi de