marginàlies

Carme Forcadell fa els anys, avui, tancada injustament a Alcalá Meco. Fa exactament 433 dies que hi està, tancada, i justament avui, com si fos un present per ella, es fa públic el dictamen del grup de treball de l’ONU contra les Detencions Arbitràries en què es demana la llibertat immediata d’Oriol Junqueras, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart en considerar l’arbitrarietat del seu empresonament, raó per la qual reclama a l’Estat espanyol adoptar “les mesures necessàries per a reparar la situació sense dilació”. El dictamen es refereix als Jordis i a Junqueras perquè, en el moment de presentar el cas a aquest grup de treball, eren els que estaven empresonats, però la decisió es pot extrapolar als altres i a Carme Forcadell i Dolors Bassa.

I, en el Parlament de Catalunya, precisament, també avui, a l’hora de votar el segon vicepresident que havia de substituir José María Espejo-Saavedra, JxCat, ERC i la CUP han votat simbòlicament Carme Forcadell.

Seguesc tenint la sensació que es parla poc, de Carme Forcadell i Dolors Bassa; que els presos, sobretot els que s’han presentat a les eleccions europees, estatals o locals, troben més espai en els mitjans i en les tertúlies. Quelcom igual li passa a Jordi Cuixart, el meu president, que tampoc no s’ha presentat a cap elecció.

I ens cal molt no oblidar cap nom a cap instant i, especialment avui, el de la presidenta Forcadell.