marginàlies

PENSAR LA MAR

Pensar la mar. Pensar-me. Concentrar el pensament en el cos estès d’aigua que, en agitar-se, pren possessió de la terra a cops d’escuma i salabror. La mar que es despreocupa del vent i de l’estel polar. Pensar la mar. Pensar-te. La mar que juga amb els secrets, els sediments i els naufragis. Pensar-me. La mar

Llegir més

Comparteix això: