Pensar la mar. Pensar-me.
Concentrar el pensament
en el cos estès d’aigua
que, en agitar-se, pren
possessió de la terra
a cops d’escuma i salabror.
La mar que es despreocupa
del vent i de l’estel polar.
Pensar la mar. Pensar-te.
La mar que juga amb els secrets,
els sediments i els naufragis.
Pensar-me. La mar
i les seves correnties
silents i devastadores.
Pensar-te. La mar i tu,
el silenci de la llum,
la bastida essencial del so.
Pensar-me la mar i el que dona
després d’emmetzinar-la.
Pensar-te en la mar
i voler ser el meu origen.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!