marginàlies

Avui un cap de fibló ha fet molta destrossa a Menorca, la bella. Alguns llocs han sofert danys severs, han caigut molts d’arbres i el subministrament elèctric ha patit de debò tot deixant mitja illa sense corrent elèctric. Afortunadament no ha fet mal a cap persona, però tanmateix els estralls per desfetes naturals que ha patit l’arxipèlag aquest mes d’octubre que no acaba, no deixen d’esglaiar-nos i de fer-nos patir.

Amb aquests equinoccis  –en el sentit de ”sèrie de calamitats o tribulacions molt aflictives”, segons el Diccionari Català-Valencià-Balear- que volotegen com els virons, les lectures fan pujada, tot i que el dia hi convidi. I més si no van de bromes, si et reclamen l’atenció que cal per entrar en les dimensions que més ens acaren a nosaltres mateixos i ens demanen padrastres com a penyora. Hom intenta concentrar-se però costa entrar-hi i romandre-hi.

La música ho té millor per prendre’t mentre la pluja va i ve; mentre l’aire bufa i regolfa.  I d’entre tota la que pot fer bé, retornar a “El cor del temps”, de Maria del Mar Bonet, pot ser la millor opció. I encara més cantar amb ella “Les illes”.

https://www.youtube.com/watch?v=935k24Y_2Q0