Totes les llengües són l’expressió d’una identitat col·lectiva i d’una manera distinta de percebre i de descriure la realitat; per tant, han de poder gaudir de les condicions necessàries per al seu desenvolupament en totes les funcions. Cada llengua és una realitat constituïda col·lectivament i és en el si d’una comunitat que esdevé disponible per a l’ús individual, com a instrument de cohesió, identificació, comunicació i expressivitat creadora. Així s’expressa l’Article 7, apartats 1 i 2, de la Declaració Universal dels Drets Lingüístics que aquests dies celebra el seu quinzè aniversari.
Promogueren aquesta Declaració el Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Club Internacional i el Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions (CIEMEN), amb el suport de la UNESCO, i va ser aprovada en el paranimf de la Universitat de Barcelona el 6 de juny de 1996. La trobareu a http://www.linguistic-declaration.org/decl-ct.htm.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!