marginàlies

Amb el Teatre Principal de Palma a vessar de coratge, força i determinació, l’Obra Cultural Balear celebrà anit la seva Nit de la Cultura. Vibrants els premiats en les seves intervencions i ovació per a l’Assemblea de Docents de les Illes Balears. Presos per la densitat vindicativa, Maria de Mar Bonet i Biel Mesquida varen fer sentir com mai els versos del poeta de Palma, Bartomeu Rosselló-Pòrcel.

Nit de missatge clar: per sobre de decretades i dictats, la dignitat dels irreductibles. Per si interessa, el parlament que vaig fer.

Autoritats, socis de l’OCB, amics, siau tots benvinguts a aquesta Nit de la Cultura.
Salutació especial als televidents del Principat i de la Catalunya Nord, que seguiran la gala per Televisió de Catalunya, i també als germans del País Valencià. Per molt que els hagin robat Canal 9 i continuïn sense poder rebre el senyal de TV3, segueixen fent part indissociable del nostre espai comunicatiu natural, això és, en català.
Salutació preferent per a vosaltres, guardonats en la vint-i-setena edició dels Premis 31 de Desembre. El vostre treball incansable, el vostre compromís amb aquesta terra i la vostra tenacitat, són l’exemple que necessitam per seguir donant-ho tot per qui som i volem ser. Per això, gràcies infinites.
D’aquí a dos dies acabarà un any que ha estat molt dolorós per al cos i l’ànima del nostre país fet d’illes. Si el 2011 es tancaren Televisió de Mallorca i Ona Mallorca perquè servien els interessos de l’illa servant la seva llengua; si l’any passat s’expulsà el català de l’administració pública i de bona part de la programació de la televisió d’aquí, enguany se l’ha arraconat a l’ensenyament públic i, en el paroxisme de l’odi a la llengua i a la cultura catalanes que des de fa trenta mesos impera en el Consolat de Mar, s’ha prohibit exhibir un dels nostres símbols majors, com és la quadribarrada. I per si no en teníem prou, d’estultícies, s’ha decretat la inexistència dels Països Catalans.
No obstant aquests atacs despietats a la nostra llengua i a la nostra cultura, la imatge que resumeix el 2013 i que restarà per sempre més en la memòria de tots és la dels cent mil que omplírem a vessar els carrers de Palma per tenyir-los de verd, de dignitat i de fermesa democràtica. És l’esperit del 29 de setembre que l’Obra Cultural vol convocar anit. L’esperit dels irreductibles, dels que mai de mai no donen el braç a tòrcer en la defensa aferrissada d’allò que ens identifica com a poble enmig de la Mediterrània; dels que han abandonat el silenci i han foragitat la por. No hem de tenir por ni hem de témer res ni ningú perquè la nostra causa no pot ser més noble ni més honorable.
Sabem que per donar vida a la llengua que hem heretat i voler viure-la a plaer, ens ofendran i ens difamaran. Ens criminalitzaran per ser lleials al nostre poble. Tant la gent de l’OCB com els que en comparteixen la lluita, sabem igualment que en aquest règim autòcrata que subjuga les illes basat en l’apartheid lingüisticocultural, estam en el seu punt de mira; som l’objectiu dels qui abominen el nostre parlar català i dejecten la cultura que ens fa ser qui i com som.
Després de legislar contra el nostre propi país i els seus interessos, i de condemnar la llibertat d’expressió, ara comencen a fer llistes per decretar morts civils, per deportar els que no consenten els tropells ni les tupinades. Doncs bé, de cada una d’aquestes entitats o persones desacreditades n’hem de fer raó comuna i esperó per fer acréixer el clam contra la injustícia, la incúria i el despoderament social que estam patint.
La força de la dignitat és molt gran però ho ha de ser més per aplacar aquest present de vilesa, oprobi i mordassa, sobre el qual no es pot construir res i molt menys cap futur amb dos dits de solidesa. La direcció que se’ns imposa des del Govern mena a la submissió i a l’esclavatge. En canvi els camins que traça i vol obrir l’OCB estan fets d’entesa, d’inclusió, de coneixement, de cultura, de formació, de rigor i d’excel·lència.
L’Obra Cultural, per tant, us convoca a treballar afanyosament per Mallorca, per les altres illes i pels Països Catalans, l’existència dels quals és a prova de necieses. Us convoca a manifestar sense embuts la pertinença a una cultura que s’expressa en una llengua, la catalana, que no vol ser subsidiària de cap altra; que vol ser plenament en tot el seu domini, que s’estén de Fraga a Maó i de Salses a Guardamar, sense demanar el plàcet enlloc. I us convoca a exhibir amb orgull els símbols d’aquesta cultura nostra que està en els antípodes dels elogis de l’estupidesa i de l’ostentació de la ignorància que exhibeixen excessius càrrecs electes i executius.
Com sabeu, el mes que ve, l’Obra Cultural elegirà el nou equip que l’ha de dirigir els propers quatre anys. Convid els socis a participar-hi i a donar tot el suport a les persones que en surtin elegides. El país necessita una Obra Cultural nombrosa en actius, forta i unida no tan sols per enfrontar amb garanties les escomeses en contra seva i dels seus objectius, sinó també per contribuir a què puguem exercir el dret inalienable a decidir el nostre futur.
D’aquí a res, dedicarem aquest escenari a Bartomeu Rosselló-Pòrcel i a Salvador Espriu, de qui enguany celebram el centenari del seu naixement. Permeteu-me acabar recordant el tercer gran poeta que enguany també hagués fet cent anys, l’eivissenc Marià Villangómez.

“Voler l’impossible ens cal,
i no que mori el desig”,

ens deixà dit com a recomanació perdurable. I també que:

“Puc dir terra, camí o núvol com vosaltres,
puc dir germà i sentir-me entre germans,
i quan dic pàtria dic els vostres somnis”.

“Ens entendrem amb llengua que serà feix d’espigues,
i dins la nostra veu es gronxarà la pàtria”.

Doncs això, salut, coratge i sumau-vos a la nova ràdio de tots, a Ona Mediterrània, que ben aviat se sentirà per tot Mallorca.
Molts d’anys i que mai no mori la passió per aquesta terra, aquesta terra que és ben nostra i de ningú pus. Moltes gràcies!