tempus fugit
de tot i de res
4 de gener de 2016
1 comentari
boncopdecup, ara sí, ara va de bo, Junts pel Sí o la metamorfosi conseqüent
La imatge reflecteix la bonança d’una sortida de sol eximent d’amenaces, d’alts i baixos, enteniments i conflictes del serial que hem estat presenciant (amb guió programat o no), protagonitzat per les dues forces independentistes del país sorgides de les urnes del 27S defensant a capa i espasa, escena rere escena, l’acompliment dels interessos socials que cadascú deien (i diuen) representar.
Ara, per fi, s’ha acabat el romanç, i el darrer capítol protagonitzat per la CUP, per bé de la salut mental de la població independentista “onze-setembrera” (fidel manifestant de carrer i quan cal a les urnes) que de nou pot veure com se l’hi obre la perspectiva de confirmar, en la propera convocatòria, el desig d’independència inclusiu de la part ciutadana que creu seriosament en el fet que la construcció d’una República Catalana només ha de ser possible amb representació i convivència d’una força defensora i compromesa amb la dignitat de les classes més afeblides de la societat.
Sovint, ja sigui històrica o recent, la memòria dignifica els pobles i, d’alguna manera,gracies a la CUP, pot veure’s simbòlicament que el no a l’Artur Mas (el dofí, li deien), és l’intent de fer expiar el cantó fosc del pujolisme fraudulent any rere any que encara cueja i, qui pot negar-se a què això sigui així?
Els blocaires Vilaweb ja l’ha llegit però, pels d’un altre bloc, el recomano: Ens tornarem a trobar al març (sense la CUP), tanmateix la resposta en calent d’en Joan Rigol ahir nit en l’especial de Joan Pellicer incomprensiblement escurçada en el vídeo que TV3 ha penjat i que seria d’agrair ens la fessin arribar completa, o aquí, el programa sencer.
Ah!, i en les properes, el PP que se’n vagi a fer la mà. C’s que se’n vagi a fer el que pugui. PSC i CSQP, que deixin d’entabanar il·lusionant a la gent amb referèndums demostrats improbables i que molts d’ells ja saben que mai seran autoritzats per l’estat espanyol.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Més d’un i dos ja ens hem adonat que no fa cap falta ni PPs, C’s, PSC, Podemos, CSPQ ni altres invents: Amb les CUP, l’Estat espanyol ja està prou content i servit. Mai tants pocs (60 i pico) han fet tant mal a tants.
Mentretant, anirem fent mans i mànigues, i esperant 300 anys més. Car amb segons quins personatges i pentinats, la libido desapareix.
Atentament