Mira que seria bo de fer, baratar els fanals de l’enllumenat elèctric públic del port pels ecològics que s’alimenten de les energies solar i eòlica de les que Menorca, tant d’una com de l’altre, en va sobrada. Exemples d’oferta sostenible que ja funcionen no escatimen però, fer el canvi cal que sigui rendible a la
La platja plena de restes de posidònia assecada, retxes de tots els colors del blau en la mar, i el sostre d’un serè cel, poden quedar plasmats en una foto de més o menys qualitat. Ara, només cal una mica d’imaginació recordant l’aroma de salnitre el xisclet d’alguna au i una remor de tímides ones
Només són un parell o tres de metres de filferro encorbat al seu caprici enfonsat al final de la colàrsega del port sobresortint mig cercle rovellat emmirallant-se, a la superfície de l’aigua sota un sol resplendent. L’oxidat cable, si ningú té cura de treure’l, de mica en mica anirà contaminant l’entorn marí i visual una
Als Vergers de Sant Joan també trobem un extens camp de cultiu de la modalitat de l’encapçalament. És curiós i fa patxoca veure els llargs taulells a l’alçada de les mans separats per estrets passadissos que conformen l’elevada plantació de maduixes o maduixots adaptada a les sofisticades tècniques de conreu que, pensant-ho bé, suposes són
Les aus, sempre en alerta, si no disposes d’un teleobjectiu que dissimuli la teva presència són difícils d’atrapar. A vegades però, tot s’ajunta, la càmera en mà, l’ocell enfeinat i, temps d’enfocar i disparar al mateix moment de l’encreuament de mirades mil•lèsimes de segon abans de, mai millor dit, sortir volant. Sigui un petit pardal
Un dia estiuenc d’hivern t’atures a una platja per reviure la flaire de salnitre i copses que lluny, formant part de la solitària cala, també hi ha una persona. En principi, creus que el mateix pensament l’ha dut al mateix lloc però, com que el cap no para mai, barrines que potser s’esvaeix una estona
Potser al principi de dirigir-se a la tanca on té l’hort, l’home matiner se’l vegi sostenint-se com cal a la crossa que duu, però, després de burinar fent collita pels àpats o algun arranjament al sembrat, de tornada, totalment desentumit, ja se’l veu eixerit i àgil utilitzant només la funció opcional de bastó, del lleuger
Estenent les branques, la figuera acull el pal de telèfon que un dia va ser el cos d’un espigat pi. Aquest fet real en mig del camp, potser perd la importància i significat que de ben segur trobaríem veient-lo plasmat en algun lloc d’un quadre o grafit sorgit d’una ment i mans artístiques socialment compromeses
Si no fos per la modernitat del pantalà, l’avançada tècnica de la càmera de fotografiar que s’adapta, fent un clic, al blanc i negre, sèpia o color de la imatge, seria fàcil de transformar-la dient que és una toma de finals del segle XIX o principis del XX al port de Maó. Si no fos
A vegades pels estrets camins veïnals de paret seca, ullastres d’un i l’altre cantó agombolen les cúpules formant un enigmàtic túnel. Si és un dia gris i l’ànima està tocada, encara l’entristeix més però, si el dia és assolellat, malgrat la tristor, la llum final del túnel, com la innòcua i saludable píndola placebo, pressiona,
L’absència de La Muriel, no ens privarà de veure-la, a partir d’ara també, en tots els actes de crida col•lectiva promoguts per la gent del seu mateix projecte social i polític. Ella ja forma part d’aquelles personalitats públiques tocades per la vareta de la modèstia que deixen un llegat humà de concòrdia on la vanitat
Vas a fer quatre compres i amb goig caus en una oferta de planters del saludable api que sempre t’agrada tenir en el test fins a espigar-se. De tornada a casa, un cop desada tota la compra vas a fer la modesta casolana sembra i descobreixes amb quina alegria, la moixa, també ha rebut la
Estoic a la forta ponentada d’ahir, el far de l’Illa de l’Aire de més de 150 anys d’història, competeix amb l’àncora immensa que tantes vegades haurà vist navegar aferrada a la gran nau que la posseïa i que ara, com ell, sobresurt per damunt del tros de terra assignat però, això si, res més que
Anys i anys de consistent porta de fusta de pi, qui sap si de Sòria o Galícia, segurament talat en la fase lunar optima perquè el corc no faci estralls, i diuen que antigament això era possible quan la tala puntualment es feia en lluna nova o quart minvant, fins i tot als magatzems de
Que el canvi climàtic, a la llarga i qui sap si a la curta, farà apujar el nivell dels mars facilitant que s’endinsin als continents minvant l’espai de zones costaneres, és una realitat de bon tros constatada pels científics i divulgada pels experts en el medi ambient que no es cansen d’explicar-nos amb tots els