Entre una setmana de mobilitzacions i una d’aturada esperant alguna resposta institucional, de tant en tant tècnics d’urbanisme de l’ajuntament de la plaça de Sant Jaume, a bombo i plateret anunciaven la visita que farien al barri per donar explicacions. D’aquesta manera, empolainats amb la corresponent vestimenta encorbatada i duent un cartipàs ple de paperassa
Agosaradament plantar-se damunt l’asfalt per provocar l’aturada del transit rodat, a vegades, era l’altaveu perquè els mitjans de comunicació apareguessin pel barri i esbombessin, ni que fora a través d’una petita ressenya a peu de pàgina interior, de què allò també era notícia a difondre malgrat que causes malestar o remordiments de consciència en el
Amb dos o tres centres d’ensenyança privats dins del barri o dels contigus, independentment que fossin dignes o no en prestacions i equipaments, feia preveure que, donat el creixement natural i la immigració encara potencial durant els 70, la mancança de centres d’ensenyança gratuïts i dignes agreujarien les condicions socials del barri. I així de
Història “Fins al segle XIX el que actualment és el barri de Porta era un territori rural i pràcticament despoblat. Formava part de Santa Eulàlia de Vilapiscina, que en aquells dies era un barri del municipi independent de Sant Andreu de Palomar, annexionat a Barcelona en 1897.” En la dècada dels 70, els barris perifèrics
Com que ja som al mes de maig, aquell que diuen és el de les flors. Com que avui en dia al YouTube trobem tota la música dels temps i del món. Com que una ja té una edat i en arribar el mes de maig la memòria selectiva l’ha fet oblidar les cantades –en
Ben adormit amb posició enroscada, ets tal qual una ensaïmada ben enfarinada de sucre en pols, fins i tot, les anelles de color de la cua, semblen assenyalar la quantitat exacta de porció perquè l’àpat del dolç berenar o postres que tu recordes, no resulti embafador.
Irrellevant, sí, però asseguts al banc o passejant, fa patir quant a la ineptitud li segueix l’abandó, és a dir que, no és la tafaneria per oir converses o pensaments, allò que ha fet inclinar la vertical del jove tamarell. Plantat en un indret on la tramuntana té lliure circulació, els qui van endinsar-li l’arrel
Aleró protector de la pluja damunt la finestra que dóna a l’exterior dotada d’un porticó persiana a l’abrigall de mirades externes, tot plegat ben harmonitzat amb tres barrots defensors d’assalts a l’interior o, qui lo sa!, si en algun temps per avortar fugides cap en fora. Exemples similars de conservació, per sort, a Menorca n’hi
Amb la frase: “Òstima, aquesta Transició, que costa de deixar enrere”, conclou el comentari d’Àlex Gutiérrez al diari ARA tot veient, esparverat (com tanta gent que diu la seva per les xarxes), les feixistes mostres de dolor i condol per la mort del falangista José Utrera Molina ministre de Franco considerat un dels monstruosos components
En l’oferta, les agències de viatges asseguren que el glamur i l’aventura van lligats als dies d’esbarjo damunt d’un creuer, però, si la targeta d’embarcament és per anar damunt de l’Aida Aura, pot ser que a l’hora d’embarcar tot veient-li la jovenívola decoració pictòrica del casc de proa, babord i estribord, per uns moments els
Auto massejant-he el cos per les formes arrodonides, et quedaves a gust pendent de la carícia de qui s’apropava a saludar-te. Això passava durant la teva estada al poble quan tot d’un vas adonar-te’n dels avantatges del disseny antic del seient dels bancs públics al Passeig de La Miranda de Cales Fonts, ara, malauradament ja
El parlament de l’Estat espanyol, un dijous de no fa gaire, per unanimitat, aprovà de fer net la corrupció del PP, prolifera d’allò més, per la trajectòria i quantia dels casos de brutícia que acumulen. Tot augura que hi haurà una PPfeina interior profunda per estona. De moment, els diputats del partit qüestionat que també
Discretament, com la vinagrella invasora del camp, a l’asfaltat de poblacions i ports comencen a proliferar tauletes i cadires destinades al repòs i esbarjo de la ciutadania estable o de pas vacacional, mobiliari que, de mica en mica va estretint l’espai públic de circulació de vianants en atenció a la ja inqüestionable econòmicament parlant, 1a
Als quarters d’es Mercadal recuperats per l’ús social de la població, el passat dissabte van acollir la celebració de les 1 es Jornades Llibertàries de Menorca. Una discreta paradeta oferia llibres de tendència anarquista i, damunt dels colors negre i roig d’un dels cartells que guarnien la taula, el significatiu lema “ELS OBLIDATS” semblava per
Eren els anys 70 i una àvia baixava les escales del vell caseriu que habitava pels voltants de Guernica i, segurament en algun moment del dia a dia s’aturaria uns segons contemplant el paisatge de colors roigs verds i blancs que tenia al davant. Eren els anys quan parlar d’ETA, si ho feies intentant comprendre