tempus fugit

Auto massejant-he el cos per les formes arrodonides, et quedaves a gust pendent de la carícia de qui s’apropava a saludar-te.
Això passava durant la teva estada al poble quan tot d’un vas adonar-te’n dels avantatges del disseny antic del seient dels bancs públics al Passeig de La Miranda de Cales Fonts, ara, malauradament ja desapareguts del tot.
Per si no ho saps, t’he de dir que de mica en mica, els bancs modernistes, tal vegada en fer-se malbé, els han anat substituït per altres gens ni mica ergonòmics…, què hi farem!, són coses dels interessos o conveniències a l’hora d’adjudicar concessions per la instal•lació del mobiliari urbà que, manta vegada, amb l’excusa d’oferta d’un disseny modern -disfressant la garreperia de minimalista- escatimador de material i per tant de comoditat, a tort i dret va omplint places, passejos i parcs almenys aquí, al poble d’es Castell, ja que, en altres llocs sembla donin més valor a restaurar que, mai millor dit, a desbancar.