Setmana Santa entrant, ja s’ha acabat la temporada baixa que foragità la presència turística de vegades fins i tot massiva acaparant platges verges i terrenys per aparcar agredint el medi ambient ni que sigui de manera cívica. Fins no fa gaire, fer un tomb per algun recinte talaiòtic era doblement reconfortant si de manera egoista
I de sobte, als pots petits de la bona confitura del dret a decidir, s’afegirà segurament Gibraltar. Qui hagi desconegut fins ara (com jo) el relat històric de Gibraltar, té opció d’assabentar-se, fil per randa, des de la dominació dels neandertals fins al dia d’avui a la Viquipèdia, però també pot triar l’opció més curta
Fidels als desitjos pacifistes veïnals, una pancarta va fer el recorregut de la protesta amb una demanda de Km0 que és per on, de fet, hauria de començar tot, però a dia d’avui, ja fa més de vint anys que encara cueja la demanda. La gent de la CUP, el 9 de desembre del 2016
El conflicte s’allargà enfurismant el pacifisme mundial denunciador sempre del rerefons lucratiu de la indústria armamentística i, alhora, d’exterminació de població per qüestió ètnica o religiosa. Com a resposta hi va haver una onada de protestes arreu del món que van començar al setembre del 2002. Segons informació del diari Ara, “el 15 de febrer del
Nord-americans residents a Barcelona no van fallar i també van sortir a manifestar-se contra la barbàrie. Segurament més d’un, no només enrabiat per les mentides que sortien de l’executiu que governava el seu país, sinó que també avergonyit per no poder sentir-se orgullós de ser americà tot havent de suportar aquell sentiment d’impotència que acostumem
Els negocis de les armes sobrepassen els límits de la raó humana i, malauradament, ni la ideologia pacifista reforçada per manifestacions ciutadanes contràries a les solucions bèl•liques dels conflictes ni, reportatges d’excel•lent sensibilitat pacifista, sembla que no aturaran mai les desraons de caràcters militars, religioses o ètnic fonamentalista de les quals tant es va nodrir
Ara que els EUA s’entesten en què els països membres de l’OTAN incrementin les despeses militars, ara que els qui governen l’Estat espanyol continuen demostrant com sempre predilecció per les qüestions castrenses, m’ha vingut a la memòria la manifestació feta a Barcelona contra l’anunciada Gerra del Golf que l’administració Bush dels EUA va orquestrar seguint
No pensis que, perquè siguis de prim ferro colat pintat de negre antioxidant, no mereixes el tret fotogràfic d’alguna enderiada en fer-lo quan veu l’animalet que tu representes. T’han exposat, esperant que alguna persona et compri, al magatzem de productes del i pel camp i, qui sap si un dia o altre quan tu, fitxat
En vida contemplarien el món sense ni tan sols pensar el potencial de niciesa de bona part de la humanitat. Amb una trampa o un tret, sense necessitat de satisfer la fam, algú els va arrabassar la vida, i com tal de lluir la proesa, van ser acuradament dissecats, qui sap si durant un temps,
A Menorca, l’anunci d’una xerrada de l’Anna Gabriel, ha motivat contundents comentaris de rebuig en l’edició digital d’es Diari, valorats positivament per un gran nombre de lectors que alhora, menyspreant els arguments de qui no s’oposa a què algú de fora vingui i pugui di la seva, ens dóna idea de com estan els ànims
Dins d’un diminut cercle petri del recinte talaiòtic, dues varetes plantades del que serà un futur arbre, de moment ja tenen la caduca companyia de la planta Urospermum dalechampii , col•loquialment anomenada amargot, morro de porc, barba cabruna, apagallums, herba amargant o cuixabarba… , lluint la primera flor d’espaterrant groc que aviat, junt amb el
Jo també li dono les gràcies, exministre, per xerrar que durant cinc anys, l’anhel independentista d’un bon grapat de gent nascuda o que viu a Catalunya, l’ha mogut a treballar de ferm per avortar tot intent de referèndum. Amb la seva ‘comissió barretina’, ha deixat sortir el maquiavèl·lic tipus de democràcia que vostè i els
Seriosa, encuriosida, temorosa, ben parapetada rere el llarguerut test dels geranis del finestral, no se t’escapava ningú que passes pel davant. En acabar la temporada, els porticons, tancats, delataren l’habitacle buit i no saps quin greu em sap no tenir un número de connexió telepàtica, més que res, per assegurar si allà on anares a
Els “bubulcus ibis” més avesats a freqüentar els bòvids, no faran cap lleig si un èquid apareix a la seva vida. En aquest cas, el cavall nan junt amb altres companys que pasturen dins la tanca, oferiran de molt bon grat el llom perquè reposin les aus que al cap i a la fi són
En principi, sòl urbanitzable però la crisi o la il•legalitat, han acabat fent la resta del naufragi d’un component de la flota que podríem denominar -vulguis o no- “sector especulatiu del capital regnant.” Com a símbol de l’ensopegada d’un fracàs, enmig de la parcel•la, bocaterrosa, el carretó d’obres va descomponent-se tal qual sembla que ho