tempus fugit
de tot i de res
25 d'abril de 2017
1 comentari
utreramolinantes de la naturalesa de l’escorpí
Amb la frase: “Òstima, aquesta Transició, que costa de deixar enrere”, conclou el comentari d’Àlex Gutiérrez al diari ARA tot veient, esparverat (com tanta gent que diu la seva per les xarxes), les feixistes mostres de dolor i condol per la mort del falangista José Utrera Molina ministre de Franco considerat un dels monstruosos components de l’anomenat “búnquer” del poder durant el i el post franquisme.
És el malson que s’arrossega quan en episodis passats i recents s’esbrina el nivell ètic dels hereus polítics de la dictadura i, evidentment, sembla com si mai s’ha de poder deixar enrere la Transició d’aparença democràtica, on algunes persones s’han anat aferrant damunt d’ella utilitzant-la com l’escorpí a la granota de la faula, és a dir moriran matant-la, tot saben que altres deixebles dotats de poderosa influència política i econòmica com elles, seguiran parasitant la ja malaltissa democràcia espanyola, matant-la alhora que van morint.
Comparteix això:
Relacionats
la rutina
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
“Deixeu que els morts enterrin els seus morts”.
Veig del tot lògic que al funeral d’un “insigne” capitóst feixiste hi apareguin manifestacions de caire feixiste.
Malgrat que no ens agradin segons quines ideologies o valors, hem de fer l’esforç de saber conviure amb tothom, ens agradi menys o més la seva tria vital (això no vol dir que qui es salta la llei no hagi d’apexugar).
I respecte a les corriallles (o no tant) de la dictadura militar nacionalcatòlica, a què ve que avui en dia, per sant Jordi, encara es faci una missa dins el Palau de la Generalitat? I que tot un ajuntament de Barcelona faci una declaració en contra de l’existència de l’Estat d’Israel? Veig, amb tranquilitat i paciencia, que de franquistes mentals n’hi han molts més i per tot arreu.
Atentament