tempus fugit

I passa el matí a poc a poc i penses, sí, suportaré la calor.

I passa la tarda a poc a poc i penses, sí, aguantaré la calor.

I passa la nit més a poc a poc del que sembla i penses… ja no puc més!

L’endemà, passa el mati…, etc, etc, confiant siguin molts més superant l’onada de calor sense l’extrem d’arribar a la desfeta total que l’espera a l’escultura damunt l’arena.