tempus fugit

de tot i de res

27 de novembre de 2018
0 comentaris

solament

Només, abatuda pel desgast físic de l’avançada edat, camines passejant per rutinaris o improvisats itineraris.
Només, amb la increïble fortalesa del cervell, durant l’habitud del tom diari, t’acompanyen pensaments cavil•losos ara de neguit, ara de serenor o, senzillament, de badocar.
Només, pensant que altres ni que sigui per mantenir el ritme de viure saludablement també surten a estirar les cames o a escampar la boira, només, per enaltir-los, goses captar la imatge de fortalesa i serenor que un dia o altre serà motiu d’un apunt del bloc.

 


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.