tempus fugit

Tendrament retingut, gairebé sovint gaudiràs captiu entre els braços del menut de la casa, i si tot va com per naturalesa ha d’anar, el nen que d’aquí a uns anys serà un home (esperem que de bé), un dia o altre com a mínim se l’hi humitejaran els ulls per la teva absència i tu, membre dels cànids, t’enduràs el record d’una vivència ben peixada, agradable i divertida d’aquest món, i l’adult que un dia va ser una criatura, segurament li quedarà de per vida l’emotiu record d’una infància compartida amb un dels primers amics de l’home (segons diuen) que va tenir.