tempus fugit

de tot i de res

“espanya, el primer país d’europa i el sisè del món que més casos nous per habitant reporta…” (1)

31 d'agost de 2020

Enfarfegats d’ancestrals dominants pràctiques feixistes, no només com a poble patim les conseqüències de les persecucions identitàries d’independentisme o d’igualtats socials, que valors dretans i ultradretans acostumen a exercir  a fi i efecte de preservar el seu poder, sinó que ara també vergonyosament hem de patir formar part de la cada vegada més qüestionada UE

Llegir més

qüestió de passos

28 d'agost de 2020

Tu no fas mai el pas llarg (recórrer un espai relativament llarg amb cada moviment) ni tampoc acostumes a anar a bon pas (amb relativa rapidesa) i ni de bon tros ho fas a pas de frare convidat (de pressa)… ah!, i ni per molt que soni la música d’un pasdoble, ho fas al compàs

Llegir més

era

27 d'agost de 2020

Era el solar aprofitat per la fonda del costat per estendre la bugada dels blancs llençols. Era el temps del zonal incipient creixement turístic. Era el que, segurament, a curts anys vista seria el lloc destinat per l’ampliació de la fonda adquirint la categoria d’hotel. Eren llençols pioners rentats casolanament i no com serien els

Llegir més

tal qual som res

26 d'agost de 2020

Tal qual, com personatges d’estàtua temps dient-se res, no podríem arribar a identificar-nos? Tal qual, com quiosquets de l’ONCE oferint il·lusionant materials premis per acabar massivament convertint-se en res, identificarien insignificants o grans promeses fetes? Tal qual un expressiu rostre de cartell publicitari que sense text no diu res, no ve a ser com la silent

Llegir més

conjugant la incògnita

24 d'agost de 2020

Com que tot canvia d’un dia per altra, com llises esvalotades dins la mar no sé, no saps, no sap, no sabem, no sabeu i no saben què passarà ni com acabarà la mundial pandèmia de la COVID-19. Com que tot es mou sota secretismes d’Estat, com llises insubordinades dins la mar no sé, no

Llegir més

sí, a vegades…

21 d'agost de 2020

Sí, a vegades pel brancam i fullam del llimoner hi ha la presència d’una criatura alada. Sí, a vegades pel brancam i fullam del llimoner hi ha un descarat rupit o pit roig, o un xiulaire tord negre o un esvalotat pardalet. Sí a vegades pel brancam i fullam del llimoner, entranyables personatges alats, no

Llegir més

era

20 d'agost de 2020

Era aquella puntual festa major del 15 d’agost als carrers del barri de Gràcia. Era aquella alegre esperada tarda i nit del dia 14 fins a la matinada del dia 15, atrafegades guarnint el carrer Progrés col·laborant des de les persones més majors fins a les més menudes, totes a l’una, seguint les directrius dels

Llegir més

durant i després de la mundial pandèmia, la supervivència com a futur?

17 d'agost de 2020

La pregunta de l’encapçalament podria ser la que conscientment o inconscientment també, en aquest món, els està passant pel cap a milions de persones. En un planeta Terra on la tecnologia canvia vertiginosament, aquelles persones on la pobresa extrema de tota mena, provocada per l’espoli exercitat damunt la seva riquesa territorial, atrapant-les en l’agror del

Llegir més

just davant, bruna

14 d'agost de 2020

Just davant teu tens el sofà que, a manca de visites, és d’ús exclusiu teu. Just davant d’aquest sofà, damunt la tauleta llitera amb faldó curt, està un potent ventilador que a velocitat 1, ja remou l’aire refrescant d’allò més. Just davant del ventilador funcionant en les hores de tele, badant, mirant-la ens assabentem de

Llegir més

era

13 d'agost de 2020

Era aquella grisa metròpoli barcelonina dels anys cinquanta – seixanta. Era aquella educació impartida sota la vigilant ideologia de l”unagrandeylibre”. Eren, aquelles escletxes identitàries sobrevisquin a tiranies feixistes que, a bona coneixedora, tàcitament cercaves o trobaves arreu de Catalunya. Era, i va ser, un respir de llibertat la presència d’una façana amb l’esgrafiat d’un artista

Llegir més

a pas (a càmera lenta) de baioneta

12 d'agost de 2020

A poc a poc el pas del temps s’encarrega de deixar testimonials residus soldadescs. Un dia ens fa saber, el pas del temps, que allò que ara serveix com llarguerut test de bones o males herbes, era el canaló que transportava la pluja recollida de l’enfonsat teulat de la castrense edificació. També gràcies al pas

Llegir més