tempus fugit

Enfarfegats d’ancestrals dominants pràctiques feixistes, no només com a poble patim les conseqüències de les persecucions identitàries d’independentisme o d’igualtats socials, que valors dretans i ultradretans acostumen a exercir  a fi i efecte de preservar el seu poder, sinó que ara també vergonyosament hem de patir formar part de la cada vegada més qüestionada UE i del món globalitzat, encapçalant el rànquing estadístic dels països que pitjor gestionen la pandèmia de la COVID-19.

La notícia (1), com d’altres que en mig del desgavell pandèmic sovint cauen en l’oblit, segur que per uns moments a més d’una persona no ens va deixar indiferent la qual cosa fa palès que sempre que el rigor informatiu s’escarrassa de fer-ho, li hem d’agrair l’oportunitat que ens dóna d’exercir el raonament del perquè de la qüestió i en aquests casos de mala gestió política, lluny d’ignorar-los, sovint el  trobem tan lluny i tan a prop d’allò que algunes persones, d’ençà que tenim ús de raó,  ens va condicionar que tinguem vergonya per haver de viure en aquesta mena de colonització del feixisme franquista ara disfressat de demòcrata monarquia borbònica parlamentària.