Si ni envoltada de gent perds la solitud, serà per això que t’atrapen els records, per fer-te adonar que un dia, en mig de la solitud, per a bé o per a mal sempre has conviscut, tal vegada més intensament que ara, envoltada de gent.
Moixeta, d’ençà que tens ús de raó, durant els feixucs estius sempre ocupes aquest espai com a mini selva tropical guaridora d’asfixiants calorades; puntualment cada juny, la planta renovada i vitalitzada va creixent expandint-se, fins ben bé l’arribada de l’hivern, jugant obrint i tancant flors a la nit i per al dia. NOTA: Segons l’herbari
Era, una d’aquelles passejades de càrrega energètica pel recinte –obert tot l’any- del Talatí de Dalt. Era, la teràpia emocional de connexió amb el misteriós passat talaiòtic de l’illa i la realitat -a vegades absurda- del present. Era, comprovar que prop de la taula i talaiot, algú s’entretingué construint una rèplica del conjunt monumental jugant
Si quan Juan Carlos I de Borbó era l’amo del carxofar i les carxofes ja eren del tipus “Margalita”, ara que per corrupte fot el camp fent un reial mutis aplaudit pels feixistes de dretes i esquerres que per interessos continuen estalonant la monarquia d’aquella transició del 1975 al 1978 fortificant el “todo atado i
Potser no és la primera vegada que a algú li passi pel cap que, de fet, una fotografia críticament observada no deixa de ser la instantània composició plasmada dels elements que, a manera de “Patchwork,” de per vida o per uns instants s’integraren dins l’espai.
Ben acoblades dins el maleter i damunt un seient abatut, la collita de carabasses d’algú que un cop jubilat encara estima la necessitat de feinejar la terra, en un feixuc primer d’agost va veure alleugerit l’esforç de carregar i descarregar la recollida en part gràcies a la feina ben feta, en part gràcies a l’especiació