tempus fugit

Tu no fas mai el pas llarg (recórrer un espai relativament llarg amb cada moviment) ni tampoc acostumes a anar a bon pas (amb relativa rapidesa) i ni de bon tros ho fas a pas de frare convidat (de pressa)… ah!, i ni per molt que soni la música d’un pasdoble, ho fas al compàs i fatxenderia de la tropa militar.

Tu, parenta directa de les tortugues o testudines, lliure de moure’t per aigües en mig de la natura o, obligada a retornar a l’aquari d’una llar per satisfer el sàdic costum de persones d’engabiar animals per esbarjo humà, és a dir sense formar part de la cadena de consumició alimentaria, et trobis en la situació que et trobis,  vas a passos comptats (obrar amb una lentitud mesurada, procurant no precipitar-se) o vas per la vida com t’identifica i escau millor, a pas de tortuga (amb excessiva lentitud)  i aquí, a poc a poc, per fer-te honor, s’acaba l’apunt.