tempus fugit

Just davant teu tens el sofà que, a manca de visites, és d’ús exclusiu teu.

Just davant d’aquest sofà, damunt la tauleta llitera amb faldó curt, està un potent ventilador que a velocitat 1, ja remou l’aire refrescant d’allò més.

Just davant del ventilador funcionant en les hores de tele, badant, mirant-la ens assabentem de les monòtones estadístiques diàries dels estralls del coronavirus pandèmic, la local, l’autonòmica, la nacional i la mundial i tanmateix dels seus estralls econòmics i, per acabar-ho d’adobar per insultant i vergonyós, l’estrall de la situació de l’escapolit corrupte rei emèrit encara venerat i recolzat pels de la seva sang i pels de la classe política, a l’ombra i en actiu, ni que es facin passar per podemistes republicans.

Just davant del ventilador, en les feixugues nits tropicals i en atenció a tu i a la moixa i moix que t’acompanyen ajaguts al sofà, aquest vell estri renovador d’aire, no deixa de funcionar tot i que no sé si tu prefereixes, com acostumes a fer sovint de dia, ajeure’t pels racons del terra on, per si de cas a causa de la teva ceguesa, Bruna, he col·locat casolans parapets protectors dels endolls.