tempus fugit
de tot i de res
25 d'agost de 2020
0 comentaris
“agarrar un cap de corda” (agarrar-se a una possible solució als problemes personals)
Ben mirat, de cara a les perspectives que ens esperen després del -en tants sentits- feixuc estiu, per afrontar socialment i laboralment aquesta tardor i aquest hivern, pot ser que, emulant el costum nàutic, prenguem nota d’instal·lar prop nostre, un petit arsenal de cordes per si de cas, fent cas de la dita popular, poder agafar o facilitar que algú altre ho faci, un cap de corda alliberador de sobtades angoixes personals sobrevingudes per la crisi de la mundial pandèmia, acompanyada de la precària gestió política per combatre-la, que patim.
Comparteix això:
Relacionats
cel rogent, pluja o vent i…, para de comptar?
A Sense categoria
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!