FINESTRA FOTOGRÀFICA

24 d’abril de 2022

Escrivim, normalment, perquè tenim coses a dir, perquè un neguit o un altre, o alguna bona idea, volen aflorar, exterioritzar-se. Per treballar en aquell relat curt o tal novel·la, o acabar el poema que ens crema. Per plasmar i donar conèixer quelcom que pensem podria interessar; o perquè les emocions no poden controlar-se i és l’única manera d’abordar-les. Però aquests dies de Sant Jordi, en què es respira (a part de l’aroma de les flors) el perfum del paper imprès, en què deambular per les paradetes de llibres, remenar novetats i també exemplars gastats de vell i, per què no?, mirar d’aconseguir la signatura del llibre que hem comprat, fa que la literatura adquireixi un rol preponderant.

És ben sabut que celebrar Sant Jordi convida a llegir, però jo afegeixo que també a escriure. Escriure pel gust de fer-ho, encara que, com en el cas d’ara mateix, no en tingui cap motiu explícit. Pel plaer, només, de sentir el sorollet del tecleig a l’ordinador, per veure com l’apunt es va omplint a poc a poc de línies… Però, ja que hi som posats, i com que aquest espai es tracta d’un bloc de fotografia, buscarem avui (a l’atzar) una imatge al disc dur de l’ordinador: picaré, per exemple, sis dígits aleatoris que —gràcies al cercador— em conduiran a l’arxiu d’imatges. I, voilà!, m’apareix una fotografia del Delta de l’Ebre. És de 2009, feta en el decurs d’uns dies d’estada a l’Ampolla. Una estada que, tenint de base la pràctica del taitxí, va completar-se amb excursions i passejades, cinema a mitjanit en pantalla casolana; i, com no podia ser d’altra manera, amb àpats variats de tota mena, en què es devien colar, segur —entre foto i foto de grup—, algun acudit o alguna dissertació filosòfica.

És vist, doncs, que, en un moment donat, la màgia d’una escriptura improvisada pot fer despertar bons records.