FINESTRA FOTOGRÀFICA

El destí natural d'una fotografia és ser mostrada, i encara millor si alhora pot transmetre algun missatge o ajuda a expressar una opinió.

8 de març de 2021
0 comentaris

Retalls de quotidianitat

8 de març de 2021

Algunes escenes quotidianes poden resultar curioses o xocants, si no contradictòries. Estímuls que originen, de vegades no saps ben bé perquè, o d’altres clarament sí, una reacció, un impuls de resposta.

Vaig visitar fa poc el parc que feia temps no trepitjava. En alguns racons s’hi feien algunes reformes que calien. També hi havia rètols nous amb informació d’ocells, de peixos i d’altres petits animalons que es poden observar normalment arreu de l’estany. Però justament aquests indicadors, construïts amb grans xapes corbades de ferro decorades amb pintura groga, entorpeixen una mica la visió natural i directa del paisatge que volen descriure. També comencen a proliferar noves construccions properes, gairebé a tocar del recinte, així que en la superfície de l’aigua del llac s’hi reflectia l’estructura metàl·lica d’una enorme grua. Amb totes aquestes novetats serà difícil poder repetir ja algunes de les fotografies emblemàtiques.

La imatge del telenotícies ha estat prou impactant. D’entre les moltes mesures de seguretat, s’ha vist un franctirador de la policia arrapat contra la barana del terrat d’un edifici. Mirava pel visor de l’arma, i el seu dit era al gatell, com a punt de disparar. Se suposa que protegia un rei dels seus súbdits, que intentaven pacíficament manifestar-se.

Des dels primers dies de confinament, i encara ara, m’he acostumat més que no feia a mirar del balcó estant. Hi ha una plaça a tocar de casa, on tot i que no hi ha la concurrència d’abans, continua havent-hi vida. A part d’haver-hi jocs per a la canalla, hom hi passeja el gos, s’hi juga a bàsquet o sovint hi ha practicants de tenis de taula. I ahir precisament, la taula de joc va esdevenir d’un blau més que lluent, semblava realment nova. La netejaven a consciència dos nois, abans de començar el partit, amb baieta i desinfectant. Era un fet curiós, però alhora ja ben normal. La gent a poc a poc, o potser ràpidament segons es miri, assimila nous costums, aquesta nova realitat. A partir d’ara se’m farà molt estrany tornar a veure-la bruta.

La lluna de color blanc, destaca encara enmig del cel blau del matí. És una imatge de Whatsapp rebuda d’un amic. Els dos hem convingut que a l’astre li havia passat per alt l’hora d’anar a dormir. I així, me l’he imaginada, després d’haver passat ella tota la nit de festa, anant a parar a una xurreria, d’aquestes que abans obrien fins a la matinada. Volia prendre’s una xocolata ben calenta i espolsar-se la ressaca. Compte! Que l’ús exagerat del mòbil pot fer-nos tenir al·lucinacions.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.