FINESTRA FOTOGRÀFICA

8 d’abril, 2020

El Palau Municipal d’Esports de Badalona, o més conegut com a Palau Olímpic, va ser seu principal de les competicions de bàsquet durant els Jocs de 1992, en què Barcelona i tota la seva àrea metropolitana va rebre un fort impuls quant a noves infraestructures. Un llegat que a Badalona n’és el màxim exponent aquest temple esportiu, obra dels arquitectes Esteve Bonell, Josep Maria Gil i Francesc Rius, i amb el qual van ser premiats amb el prestigiós “Mies van der Rohe” d’aquell any.

És un edifici funcional, de planta el·líptica, amb deu originals portes de sortida a manera d’escalinata, i integrat per nombrosos elements prefabricats, cosa que va permetre un bon equil·libri entre cost i qualitat dels materials. Dels del meu punt de vista, la seva bellesa es concentra en la façana davantera que apareix a la imatge de l’apunt, de forma que l’entrada principal és custodiada per dues interseccions de paret que formen dues grans arestes, les quals atorguen a l’edifici un aspecte potent i de domini de l’espai. La forma del sostre, composta per diverses claraboies en dent de serra, típica de les construccions industrials, queda amagada en aquest cas a la fotografia per fer ressaltar les figures geomètriques de caràcter més atrevit. Aquesta immensa claraboia se suporta per una estructura de bigues transversals de formigó que aconsegueixen un espai diàfan de gairebé 100 m d’amplada, i permet que l’interior del pavelló rebi la màxima llum natural possible, cosa que reforça encara més la sensació d’amplitud i benestar dins l’edifici.

Un porxo perimetral obert al primer pis fa d’enllaç entre l’interior i l’exterior, i fa possible que, durant els minuts de descans dels partits, els espectadors puguin mantenir el lligam entre el seu equip predilecte i l’entorn de la ciutat.

Podeu veure’n més detalls a l’enllaç:   Pavelló Olímpic de Badalona (GINA BARCELONA ARCHITECTS)