FINESTRA FOTOGRÀFICA

El destí natural d'una fotografia és ser mostrada, i encara millor si alhora pot transmetre algun missatge o ajuda a expressar una opinió.

18 de juliol de 2022
0 comentaris

Les quatre estacions

18 de juliol de 2022

.             

La meva relació amb Les quatre estacions de Vivaldi es remunta, aproximadament, als meus setze o disset anys. Em veig a la meva habitació de casa, al 1r 3a d’un antic 354 del carrer Alfons XII (de Badalona, per descomptat), i davant d’una taula de dibuix tècnic, de fabricació casolana. Mentre l’esquadra i el cartabó llisquen per damunt del paral·lex i els diferents llapis de portamines donen forma i sentit a vistes i seccions d’una peça mecànica, dins del radiocasset hi ha ficada un cinta que va reproduint i escampant pel petit dormitori les notes del gran mestre italià. És així com vaig començar-me a introduir en la música barroca, a apreciar la seva rítmica cadència, els seus matisos refinats. Tot i ser hivern, la primavera despuntava amb força; malgrat fora tardor, les tempestes de l’estiu vibraven dins de l’aparell.

A partir d’aleshores, l’afició a la música clàssica en el seu conjunt ha representat una part molt important del meu dia a dia; i, per tant, les Estacions de Vivaldi han anat apareixent de tant en tant, ja fora en CD o en els programes de la ràdio, fins a poder conèixer i seguir en detall cadascun dels seus passatges. Però mai (fins ahir mateix) l’havia escoltat en viu. Va ser al Palau de la Música Catalana, com a segona part del concert de l’Orquestra Barroca de Barcelona, dins del qual, la primera va estar dedicada a àries per a contratenor, del mateix compositor. La Primavera, l’Estiu, la Tardor i l’Hivern, sorgien espontànies del virtuosisme del conjunt, alhora que el públic assistent quedava cada cop més entregat a la màgia de Vivaldi.

El concert d’ahir va ser per a mi  com una mena de tancament de cicle, un regal per als sentits; i una satisfacció doble, tenint sobretot en compte que un dels músics de l’orquestra, l’Ariadna Cabiró (la meva filla, clavecinista) feia amb Vivaldi el seu “primer Palau”.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.