24 de desembre de 2022
Com cada any, he visitat la mostra de diorames de la sala subterrània de la plaça de la Vila, per veure una de les millors tradicions nadalenques de la nostra ciutat de Badalona. Els diorames: aquestes recreacions que, des de l’altre costat d’un vidre, ens ofereixen la seva màgia particular. Val a dir que, enguany, tots ells de gran bellesa i qualitat.
I m’ha sorprès el de la imatge, per la seva originalitat: la Sagrada Família busca refugi, tot surant sobre un rai enmig d’un pantà de Sau en nivell baix. M’han impressionat la senzillesa i alhora la potència de l’escena. Escassetat, desolació, penúria…: les constants i mil·lenàries xacres d’un món que sembla instal·lat en la contradicció permanent. Entre l’opulència (que equivaldria a la zona inundada del pantà, banyada per l’aigua benefactora) i la pobresa (la zona seca superior, per la qual circulen els tres protagonistes, quasi desapercebuts); un món separat en dues parts incomunicades entre si. No sé si l’autor volia donar algun altre significat a la seva obra. Aquesta seria, almenys, la meva interpretació.
Que tingueu un Bon Nadal. Que el nostre món arribi a saber dignificar, potser algun dia, la vida de totes les persones.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
El futur que ens espera?
Deu faci que no i que la petjada de la Sagrada Familia faci el miracle de tornar a gaudir d’aigua