28 de novembre, 2018
Érem només a mig agost, ple estiu encara, però el dia arrancava fresc i amb pluja intensa. Les torrentades de la nit passada havien acolorit el Llobregat d’un marró fangós, el qual baixava viu i amb força. Era segurament ja el preludi d’una tardor sobrada d’aigua enguany. Mentrestant, des del finestral d’un menjador de restaurant, a peu de riu, l’estampa resultava tan senzilla i tan potent alhora com qualsevol de les certeses de la vida.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!