FINESTRA FOTOGRÀFICA

1 de setembre de 2022

El mes de setembre, el de la tornada a l’activitat, sempre resulta estimulant. És aquell en què mirem d’espavilar-nos, a fer nous plans o a repescar propòsits no complerts encara —com quan comença l’any, tot i que potser amb no tanta intensitat—. Deixem enrere el parèntesi estival per continuar amb allò que havia quedat adormit o desat en un calaix. Al setembre es reprèn la feina, es comença curs escolar, els quioscs s’omplen de fascicles que algú potser llegirà; es desperta també l’activitat política, aquella que va per cicles de pujada i de baixada, que tant pot engrescar-te, com fer-te caure en la més absoluta indiferència. Tot depèn de si els objectius estan o no ben definits.

Però, sigui com sigui, setembre convida a bellugar-se, sobretot si un torna amb les piles carregades de sal de mar o de flaires de muntanya. A part de suposar un retrobament amb les persones i les coses que formen part del nostre dia a dia, el novè mes de l’any podria ben bé equiparar-se a aquella porta que volíem que s’obrís: una porta a camp obert, però accessible en aquest cas, que no limita, sinó que engresca a ser traspassada; una porta, a l’altra banda de la qual podria haver-hi quelcom de nou o singular. No se sap mai. Tot és qüestió de decidir-se.

Fotografia: Els Banys d’Arles (Amélie-les-Bains), al Vallespir (Catalunya-Nord). Accés al recinte semi-abandonat de l’antic hospital militar, el qual, durant el s. XIX, havia contribuït a donar rellevància a la vila.