9 de desembre de 2022
Què és el que ens mou a fer una fotografia i no una altra? Quin component de la imatge atrau a l’instant la nostra atenció? Què fa que un lloc, moltes vegades registrat, se’ns mostri com nou a la retina? En el cas de la imatge de l’apunt és innegable que la geometria juga el paper de principal protagonista, i també la matemàtica: perquè el número 6 del primer pla dominaria l’enquadrament. Però, i què passa amb les textures de la fusta i de la sorra, amb l’horitzó elevat del mar, amb els quatre núvols prims que passaven per allà en aquell moment? També la silueta del pont emfatitza l’escena, per no dir els dos personatges —un de quiet i assegut, i l’altre que camina—, que ofereixen al conjunt la necessària noció d’escala.
Independentment, però, dels aspectes formals i dels colors suaus, tenim un plat de dutxa en letargia, una platja buida, el pont encara intransitable, la solitud de les figures…; elements que evoquen el silenci, la tranquil·litat dels dies de tardor arran de mar; l’oportunitat única de retrobar-nos amb la simplicitat d’una natura despullada d’elements superflus. Un instant a retenir, abans que l’implacable calendari ens porti un altre cop la voràgine de l’estiu.
És per tot això, segurament, que vaig fer aquesta fotografia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!