6 de Gener 2016
Escriure per primer cop la xifra 2016 al encapçalar l’apunt, amb l’atenció posada en el llac de Puigcerdà, mentre sona a la televisió una simfonia de Schubert i el reflex de posta de Sol del dia de Reis a la finestra, fa inevitable rendir-se a una mena de còctel embriagador.
La meva memòria compara les imatges actuals d’aquest llac tranquil, i l’ambient fred de l’hivern a la capital de la Cerdanya, amb les d’uns vint-i-cinc estius abans, en què l’ambient i circumstàncies d’aleshores ens convidaven a passeigs a cavall, jocs infantils per la canalla, a la descoberta sense treva de recons insòlits, circuits de muntanya i paratges naturals.
La visita d’aquests primers dies de l’any a la comarca ha estat també màgica, però diferent alhora. Més reposada, més de caràcter místic i interior. També amb mirada retrospectiva, i assaborint novament detalls, indrets. La barreja encisadora i nostàlgica de les redescobertes.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!