Un altre article d’en Xavi Oca al Punt.
La reacció popular a la sentència del judici contra l’independentisme català ha deixat clara la capacitat d’organització i mobilització d’un poble que, dia rere dia, a còpia de bastonades, abusos i humiliacions, pren més i més consciència.
…aquestes forces segueixen essent incapaces de fixar i desplegar una estratègia unitària de ruptura.
…el moviment republicà creix i s’enforteix quan es confronta a un règim corrupte, autoritari i decadent, incapaç de donar respostes a les demandes i necessitats de la ciutadania i de les nacions ocupades, quan denuncia i afebleix els oligarques de l’Íbex 35, i quan es contraposa al feixisme rampant promogut per la dictadura financeromediàtica.
…insistim en la necessitat d’un pla d’acció coordinat amb l’objectiu d’assolir les tres fites abans citades: pau, amnistia i autodeterminació. Pla que hauria de regir el desplegament de les futures mobilitzacions, l’actuació dins de les institucions monàrquiques actuals i la construcció d’una nova institucionalitat republicana.
Allò que distingeix una revolució d’una bullanga no és l’espectacularitat de les accions o la bellesa de les proclames, sinó la seva capacitat transformadora real: en una revolució s’assoleixen fites concretes que modifiquen de manera significativa l’estat de les coses, en una bullanga acostuma a fer-se bona la dita shakespeariana… molt soroll per no res!