Bloc de notes

Pau, amnistia i autodeterminació

Un altre article d’en Xavi Oca al Punt.

La reacció popular a la sentència del judici contra l’inde­pen­den­tisme català ha dei­xat clara la capacitat d’organització i mobi­lit­zació d’un poble que, dia rere dia, a còpia de bas­to­na­des, abu­sos i humi­li­a­ci­ons, pren més i més consciència.

aques­tes for­ces seguei­xen essent inca­pa­ces de fixar i des­ple­gar una estratègia unitària de rup­tura.

…el movi­ment repu­blicà creix i s’enfor­teix quan es con­fronta a un règim cor­rupte, auto­ri­tari i deca­dent, incapaç de donar res­pos­tes a les deman­des i neces­si­tats de la ciu­ta­da­nia i de les naci­ons ocu­pa­des, quan denun­cia i afe­bleix els oli­gar­ques de l’Íbex 35, i quan es con­tra­posa al fei­xisme ram­pant pro­mo­gut per la dic­ta­dura finan­ce­ro­mediàtica.
…insis­tim en la neces­si­tat d’un pla d’acció coor­di­nat amb l’objec­tiu d’asso­lir les tres fites abans cita­des: pau, amnis­tia i auto­de­ter­mi­nació. Pla que hau­ria de regir el des­ple­ga­ment de les futu­res mobi­lit­za­ci­ons, l’actu­ació dins de les ins­ti­tu­ci­ons monàrqui­ques actu­als i la cons­trucció d’una nova ins­ti­tu­ci­o­na­li­tat repu­bli­cana.
Allò que dis­tin­geix una revo­lució d’una bullanga no és l’espec­ta­cu­la­ri­tat de les acci­ons o la bellesa de les pro­cla­mes, sinó la seva capa­ci­tat trans­for­ma­dora real: en una revo­lució s’asso­lei­xen fites con­cre­tes que modi­fi­quen de manera sig­ni­fi­ca­tiva l’estat de les coses, en una bullanga acos­tuma a fer-se bona la dita shakes­pe­a­ri­ana… molt soroll per no res!


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de Dia a dia | s'ha etiquetat en , per jpip | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent