ONADES D’INCERTESA: 5è PART

Començava un nou dia, el sol sortia per l’horitzó i il·luminava i donava vida  les terres després d’una nit completament gèlida. Un a un s’anaven despertant, però no és podien moure, estaven nugats de mans i peus i a a més a més havia desaparegut tot el seu menjar i les seves pertinences. Varen veure que dos ombres en la foscor s’acostaven. Primer varen veure el primer rostre, tenia l’aparença d’un vell mariner, barba blanca i un pegat a l’ull esquerre. Tenia la cara esquerdada, segurament pels anys passats a la mar, físic descuidat, a causa de l’excessiva ingesta de rom i cervesa. Duia una espasa.

L’altre personatge resulta una mica còmic, feia 1,45 cm d’alçada, era molt prim, ulls groguets i li faltaven algunes dents. Duia un ganivet.

— Salutacions cavallers. Em dic Podentor, el pirata més cruel de la Mediterrània. Aquest desgraciat es diu Nanfiler i des d’ara sereu els nostres esclaus. Hahaha!

Estaven espantats però Joan de seguida es va tranquil·litzar, Guillem no hi era.

—De què rius si es pot saber?—Va preguntar nerviós Podentor.

—De la teva estupidesa mariner.—Va dir Guillem. Sortint de la foscor i posant-li l’espasa al coll. Tireu les armes o ja podeu dir adéu a la vida.

Podentor i Nanfiler van tirar les seves armes. Guillem va treure les cordes a tots els que estaven nugats i varen nugar als dos pirates.

—Bé! No us faré cap mal, tindreu la possibilitat de triar el vostre destí. Teniu dos opcions. La primera, quedar-vos en aquesta cova i morir-vos de fam o que les autoritats us troben i pagueu pels vostres crims. En tot cas tindreu una mort tràgica. La segona opció, la més adient, seria que m’acompanyareu en la meva nova empresa, un viatge cap a la incertesa. Vull fer-me a la mar, navegaré sense cap coordenada , sense cap direcció, sense cap propòsit. Veig que fa molt de temps que vagueu per terra ferma, estic segur que anheleu fer-vos a la mar. Què dieu?

—Què esteu completament boig? han posat preu al meu cap, estaríeu en perill constant, a més a més jo no soc un bon company de viatge.—Va dir Podentor amb un somriure malèfic.

—Té raó! Va dir ràpidament el Joan. Ens matarà mentre estiguem dormint.

—M’agraden els gran resptes. M’arriscaré!—Va dir amb determinació Guillem.

—Com vulgui hahaha! D’acord! Acceptem. Hi anirem amb vos, però m’encarregaré del timó. En soc l’únic capaç de poder dur la nau.

—Em sembla bé.—Va dir finalment el Guillem.

 

Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*