Encara febrer-Haikú
1 de març de 2022
0 comentaris
Encara febrer Galleja el pit-roig, cerca el matoll la merla, les violes folren l’herba
Encara febrer Galleja el pit-roig, cerca el matoll la merla, les violes folren l’herba
Rierol Llargues espigues el canyar guarneix el rec. Fred camí d’aigua.
Camí de retorn Embadalit, suspès a l’aire de la nit, no em vaig adonar com la lluna s’afanyava airosa per a assolir el bell mig del firmament. Vaig alçar el cap, i amb les mans obertes vaig pentinar els meus cabells cap enrere . Se n’anava la tarda carregada de sol i d’olors. Els primers
L’estanyol Voldria tornar a nedar a l’estanyol dels reflexos platejats, abraçat pel jardí de les hores orfes, i retrobar les teves mans de llet jugant amb els meus cabells riallers, xops de tendresa de la teva mirada de dona plena. Hi aniré pel camí salat per l’aigua de la teva ànima de pa blanc, i
Solitud No ho trenquis, ja sé que fa mal. Pot semblar que hem anat molt lluny, però tant sols, hem començat el camí. Ja sé com enceta la carn, el foc del dubte. Només l’amor, el cec, l’invisible i tenaç tel de seda que junts hem teixit en fugisseres hores de
Berta Quan ens queia el món de les mans, sempre hi havia una petita cala per a anar-hi plegats a nedar, i un bocí de pa amb xocolata i aigua amb anissos, per a berenar a la font, … Hi van haver unes tardes de versos, ran del blat espigat, de galtes rosades i mirada
Hivern fecund L’hivern és camí, llum i transparència, duu assossec a la seva pregona quietud. Sota cada núvol, es cova una paraula i la terra nua, les conrea.
A la borda En una cleda de pedra seca envoltada de bardisses lacerants, tanco les ovelles ben nodrides quan sura l’horitzó per damunt la posta. A recer dels vents i de la neu, assegut al terra, cansat, espero el crepuscle i amb ell la remor del buit que baixa de les carenes.
La nit de Nadal Immensa nau de veles inflades la nit de Nadal, milers d’estrelles que són esguard de la lluna blanca, que vetlla el son dels infants. A mitjanit, el gall canta i eriça la pell dels qui foren pastors d’un manyac ramat d’ovelles, i ara són pares de fills d’ulls ben oberts, amb
Nadavid La molsa molsosa és moltsa na. Nadal i nabaix. Neules i canelons. Galets i vermut. Taques als pantalons. Pilota i carn d’olla. Api i indiot. Òsculs i musclos. Nadales i cançons. Cava, fum i vesc. Sant Josep i ase. Bou, verge i angelet. Pastors, dimoni i torrons Tieta i avis. Nebots i rots.
Desembre fràgil Una rosada de records ploraners, no pot negar el roure arrelat a cops de magall i vetlla. Quan el plany s’obre camí rierol amunt, amb un constant degotall de paraules incomprensibles, les besades, tan necessàries esdevenen pluja damunt la molsa, sempre assedegada, i el silenci extàtic, buidor. Poc abans de Nadal 20
Bon Nadal 21 Ara, és fàcil d’enyorar les nits d’estiu a la plaça sota el plataner, i aquella gran lluna d’or banyant-se en la mar ben plana. Però és Nadal i les figuretes de fang, que han dormit tot l’any en una capsa de cartró, reviuen com cada any dies d’afecte, neules
Ara A voltes no sé si he de romandre en aquest present tan curt o tornar a ser vailet i anar a pescar a la riera, o jugar a fet i amagar amb els companys, al casino. Aquest present cansós és l’ofrena de la meva passió per la vida en la seva totalitat,
El roure de l’hort Davant la tristesa que ve amb ulls d’aigua inventarem un punt roig fet de sang com l’amor i l’anomenarem sol, i cada vespre l’anirem a acomiadar al vell roure de l’hort, al costat de la tàpia enrunada i allà, abraçats, compartirem el celatge rogenc i gris, fins que la fosca