Immensa nau de veles inflades
la nit de Nadal,
milers d’estrelles que són esguard
de la lluna blanca,
que vetlla el son dels infants.
A mitjanit,
el gall canta i eriça la pell
dels qui foren pastors
d’un manyac ramat d’ovelles,
i ara són pares de fills
d’ulls ben oberts,
amb la mirada clara.
Tornarem a la llar,
menjarem melindros
amb xocolata calenta
que l’àvia ens ha lliurat,
i al voltant de la taula,
blanca flaire de molsa i galzeran,
ens preguntarem,
amb els ulls espurnejats
amb perles d’aigua,
què li darem al noi de la mare,
que de bell nou ha arribat.
Les nous amb rialles trencarem
jugarem a ser nens sense escola
amb la esperança d’arribar a ser vells
per cantar les nadales d’hivern.
Teresa Tarrida/Eduard Casas