El roure de l’hort
Davant la tristesa
que ve amb ulls d’aigua
inventarem un punt roig
fet de sang com l’amor
i l’anomenarem sol,
i cada vespre l’anirem a acomiadar
al vell roure de l’hort,
al costat de la tàpia enrunada
i allà, abraçats, compartirem
el celatge rogenc i gris, fins que la fosca
obri la gàbia dels ocells de la nit.
Desembre 2021
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!