Voldria tornar a nedar
a l’estanyol dels reflexos platejats,
abraçat pel jardí
de les hores orfes,
i retrobar les teves mans de llet
jugant amb els meus cabells riallers,
xops de tendresa de la teva
mirada de dona plena.
Hi aniré
pel camí salat per l’aigua
de la teva ànima de pa blanc,
i a tot el llarg
per damunt del meu pensament,
voleiaran els astors
que en vertiginós vol
atalaien els rastres
de les seves preses.
refet gener 2022
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!