25 de gener de 2022
0 comentaris

Berta

Berta

Quan ens queia el món de les mans,

sempre hi havia una petita cala

per a anar-hi plegats a nedar,

i un bocí de pa amb xocolata

i aigua amb anissos,

per a berenar a la font,

Hi van haver

unes tardes de versos,

ran del blat espigat,

de galtes rosades

i mirada d’estiu.

Ah! El xerric de les guatlles

que t’endinsen

a palpar el solei

i es dilueix en un ponent

on mai hi ha una darrera paraula.

Però, el penell del temps

d’aquí i d’allà clareja els cims

i oculta la mesquinesa

d’aquestes nits tan llargues,

on el nom de les coses

perden els sentit.

El temps és una pluja d’oblits.

 

Refós gener 2022

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!