Darrera l’eixida de casa teva
” buscaves les clares paraules
Al cel
Porcions, progressions i pulsacions
del tot: migdia, capvespre, matí i mitjanit
però no hi ha l’acoblament
ni l’anclatja que els medita”
Laia Llobera. De Certesa de la Llum
Vessen els colors purs
de la gerra de damunt
de la taula del menjador
i tenyeixen les experiències,
amargues o dolces,
amb tonalitats il·limitades.
Ja no és temps d’atiar
el foc lluent que
crema al darrera de casa teva,
a l’aspre jardí del decaïment,
encerclat per l’heura corpulenta
que cela l’eixida.
Ara, que gosaries
sortir pel darrere
en callat abandó,
saps de cert
que les imatges prodigioses
que l’entrefosc conforma
en sotsobrar el ranvespre,
són el reflex burell
del daurat miratge
del teu mirall d’aram.
Setembre 2019
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!