27 de gener de 2022
0 comentaris

Darrera l’eixida de casa teva

 

Darrera l’eixida de casa teva

                                                                                                          ” buscaves les clares        paraules
Al cel
Porcions, progressions i pulsacions
del tot: migdia, capvespre, matí i mitjanit
però no hi ha               l’acoblament
ni l’anclatja que els medita”
Laia Llobera. De Certesa de la Llum

Vessen els colors purs

de la gerra de damunt

de la taula del menjador

i tenyeixen les experiències,

amargues o dolces,

amb tonalitats il·limitades.

 

Ja no és temps d’atiar

el foc lluent que

crema al darrera de casa teva,

a l’aspre jardí del decaïment,

encerclat per l’heura corpulenta

que cela l’eixida.

 

Ara, que gosaries

sortir pel darrere

en callat abandó,

saps de cert

que les imatges prodigioses

que l’entrefosc conforma

en sotsobrar el ranvespre,

són el reflex burell

del daurat miratge

del teu mirall d’aram.

 

Setembre 2019

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!