Silencis Allò que callem, s’apilona. Esdevé un feixuc pesar, d’insomnis, insatisfaccions i tristeses, que romanen. No s’obliden, ens atenallen la gola i ens enfosqueixen fins apagar-nos. Allò que callem, no es mor, ens mata d’oblit. octubre 2016
Teresa al maig A cada volta que fa la sínia del temps, damunt el rostre d’argent de la teva ruta, obre una frontera oculta, curulla de fruits madurats al sol fecund de les noves vivències que has afegit a la teva vida. Cada volta, suma un cercle de talent a la soca de
Vallclara Damunt una penya, a peu de camí, s’enarbra Vallclara i els seus mil anys vella harmonia de pedra i cel, i com un navili de rumb fix, entre aigües de silenci i paisatge, ens mostra el savi orgull d’aquells qui coneixen les rutes dels quatre vents. Eduard Casas
L’anar fent L’anar fent i amb tant desgavell, tantes fams personals, el meu dia a dia passava del coratge més agut, a la fonda decepció del discurs retorçat, del qui creies alçats al teu costat, compartint el desig. Anys, i anys, i anys. I, des dels nous llocs, als palaus de vidre, et transformaven en
Quantes matinades amb pell de llop s’han alçat acabada la nit de somnis i paraules benignes, i el repetitiu treball de la pesant roda de molí ens ha begut el somrís i ha clavat al seu lloc l’urpa de la conformitat i la tristesa de la buidor? Març 2025.
Sobre l’afrau Vertigen suspès a l’aire, trenco una inèrcia fosca que esberla les roques i els arbres darrere tot el brogit sord de l’afrau que respira avall en un fons confús de grisos i verds entre les artèries allargassades damunt les antigues gespes. Gronxo la tarda i calço lents pedals de monocicle que m’apropen al
Mala ombra Des de l’espiell fitava, altres vides no fos cas que ella el trobés xalant sense permís. gener 2014
En el vértex Obrim la boca i proclamem amb impaciència que tot el temps és ara, que tota esperança és present, que ja som al temps de la sega. Gaudim ara d’aquest temps de minuts lents.
En el vértex Obrim la boca i proclamem amb impaciència que tot el temps és ara, que tota esperança és present que ja som al temps de la sega. Gaudim ara d’aquest temps de minuts lents.
A la taula d’en Pep i la Montse Ran de la taula, els comensals encetaven el ritual de l’amistat i damunt el seu damunt, que tantes àrdues menges ha servit, un vel tènue de seda blanca, distès, volàtil, creava l’abric i l’empara a la curiositat i la bonhomia, que l’afany de la coneixença i
Rufolari. Desembre Mentre s’escola el novembre, despulla l’auró pacientment. El vell arquitecte de l’hivern, pren el llapis per a dibuixar-hi les gemmes. L’hivern.
Comiat L’alba, calladament, pararà la taula i m’oferirà un àpat de paraules i d’ imatges que el vell pastor que guarda el ramat d’eugues al prat de les gespes porpres, ha recollit amb cura a tot el llarg de la florida ufanosa de l’estiu. M’agradarà que el temps s’adormi en aquest instant, suspès damunt
Amagaré les eines Un cop fos el sol morent, amb l’inici de l’hora fosca, recolliré els ormeigs, i amb la destral del doble sentit de les paraules, sota l’incipient glaç que atordeix les capçades nues dels roures somorts, frec a frec amb el preu de l’escarni i el silenci de la conveniència, estellaré
Per a la Bati Nadal 2024 I doncs? La veritat és que el Nadal, es va fondre quan van deixar de sortir bolets i el bosc es va assecar com la gola del venedor ambulant. Hi va ajudar notablement, la fam de bambes de marca i samarretes de Custó. L’armari on
Un somriure He conegut molta gent de països ben diferents, tastat amb anhel les menges de fondes i hostals que ja no existeixen, gaudit de les festes majors mes guarnides del país, parlat amb consellers experts en matèries ben complexes. Tavernes multicolors, amb guitarres i cantants i de barbes espesses, les cridòries alegres dels