Per la Bati, tot cor i llum en la seva voluntat Nadal ve pel carrer del davant Al desembre, com cada any, el carrer de fora la finestra del menjador, ha esdevingut un prat nevat, on hi juga la mainada entre arbres musicals i rens, que pasturant als claps d’herba que la neu ha deixat
En el dia a dia Descentrada. L’amistat, va més enllà del somrís i dels dinars de xerinola. L’amistat ix quan cal prendre decisions davant situacions compromeses. L’amistat no abandona mai la dignitat ni el convenciment. Els qui a un amic que és ferit per un sergent major “senyoreta pepis”, i se li nega
La Congregació “El poeta ha de fer una resposta revoltada, dir que hi ha una vida diferent a la que tenim imposada, que hi ha una vida d’art, de buscar el propi camí; una vida més solidària, de més contacte amb la terra i allò que som. És la veritat que l’artista de debò sempre
On sabrem servir o rebre un àpat en blanques estovalles i una cura amable de l’afecte, si no és en la taula que hem triat els amics per compartir una part del nostre fugidís temps, entre menges, vins i bona jeia? Per fer de les nostres estones compartides, un espai net, amb la
La vida és un mirall còncau, i els teus ulls, que ho miren tot, són un pou d’aigua fresca, on hi cap, amb plenitud, tota la castanyeda de l’obaga. Més enllà, el diumenge vora el riu repetitiu, i una faldilla groga en el camí arbrat encén la tarda, que neix per a parlar d’estiu.
Silencis Allò que callem, s’apilona. Esdevé un feixuc pesar, d’insomnis, insatisfaccions i tristeses, que romanen. No s’obliden, ens atenallen la gola i ens enfosqueixen fins apagar-nos. Allò que callem, no es mor, ens mata d’oblit. octubre 2016
Teresa al maig A cada volta que fa la sínia del temps, damunt el rostre d’argent de la teva ruta, obre una frontera oculta, curulla de fruits madurats al sol fecund de les noves vivències que has afegit a la teva vida. Cada volta, suma un cercle de talent a la soca de
Vallclara Damunt una penya, a peu de camí, s’enarbra Vallclara i els seus mil anys vella harmonia de pedra i cel, i com un navili de rumb fix, entre aigües de silenci i paisatge, ens mostra el savi orgull d’aquells qui coneixen les rutes dels quatre vents. Eduard Casas
L’anar fent L’anar fent i amb tant desgavell, tantes fams personals, el meu dia a dia passava del coratge més agut, a la fonda decepció del discurs retorçat, dels qui creies alçats al teu costat, compartint el desig. Anys, i anys, i anys. I, des dels nous llocs, als palaus de vidre, et transformaven en
Quantes matinades amb pell de llop s’han alçat acabada la nit de somnis i paraules benignes, i el repetitiu treball de la pesant roda de molí ens ha begut el somrís i ha clavat al seu lloc l’urpa de la conformitat i la tristesa de la buidor? Març 2025.
Sobre l’afrau Sobre l’afrau Vertigen suspès a l’aire, trenco una inèrcia fosca que esberla les roques i els arbres darrere tot el brogit sord de l’afrau que respira avall en un fons confús de grisos i verds entre les artèries allargassades damunt les antigues gespes. Gronxo la tarda i calço lents pedals de monocicle que
Mala ombra Des de l’espiell fitava, altres vides no fos cas que ella el trobés xalant sense permís. gener 2014
En el vértex Obrim la boca i proclamem amb impaciència que tot el temps és ara, que tota esperança és present que ja som al temps de la sega. Gaudim ara d’aquest temps de minuts lents.
A la taula d’en Pep i la Montse Ran de la taula, els comensals encetaven el ritual de l’amistat i damunt el seu damunt, que tantes àrdues menges ha servit, un vel tènue de seda blanca, distès, volàtil, creava l’abric i l’empara a la curiositat i la bonhomia, que l’afany de la coneixença i
Rufolari. Desembre Mentre s’escola el novembre, despulla l’auró pacientment. El vell arquitecte de l’hivern, pren el llapis per a dibuixar-hi les gemmes. L’hivern.