Mala ombra
Mala ombra Des de l’espiell fitava, altres vides no fos cas que ella el trobés xalant sense permís. gener 2014
Mala ombra Des de l’espiell fitava, altres vides no fos cas que ella el trobés xalant sense permís. gener 2014
Breu jardí Jardí breu Al breu jardí de casa hi ha violes, quan el temps esdevingui saó arrelaran entre els meus peus nus, el fred les hi donarà vida, color i una flaire vivificant. Arribarà una mà blanca que les abasti i en un humil pom, faci un nou univers. Eduard Casas Jardí breu Al
En el vértex Obrim la boca i proclamem amb impaciència que tot el temps és ara, que tota esperança és present, que ja som al temps de la sega. Gaudim ara d’aquest temps de minuts lents.
En el vértex Obrim la boca i proclamem amb impaciència que tot el temps és ara, que tota esperança és present, que ja som al temps de la sega. Gaudim ara d’aquest temps de minuts lents.
A la taula d’en Pep i la Montse Ran de la taula, els comensals encetaven el ritual de l’amistat i damunt el seu damunt, que tantes àrdues menges ha servit, un vel tènue de seda blanca, distès, volàtil, creava l’abric i l’empara a la curiositat i la bonhomia, que l’afany de la coneixença i
Rufolari. Desembre Mentre s’escola el novembre, despulla l’auró pacientment. El vell arquitecte de l’hivern, pren el llapis per a dibuixar-hi les gemmes. L’hivern.
Comiat L’alba, calladament, pararà la taula i m’oferirà un àpat de paraules i d’ imatges que el vell pastor que guarda el ramat d’eugues al prat de les gespes porpres, ha recollit amb cura a tot el llarg de la florida ufanosa de l’estiu. M’agradarà que el temps s’adormi en aquest instant, suspès damunt
Amagaré les eines Un cop fos el sol morent, amb l’inici de l’hora fosca, recolliré els ormeigs, i amb la destral del doble sentit de les paraules, sota l’incipient glaç que atordeix les capçades nues dels roures somorts, frec a frec amb el preu de l’escarni i el silenci de la conveniència, estellaré
Per a la Bati Nadal 2024 I doncs? La veritat és que el Nadal, es va fondre quan van deixar de sortir bolets i el bosc es va assecar com la gola del venedor ambulant. Hi va ajudar notablement, la fam de bambes de marca i samarretes de Custó. L’armari on
Un somriure He conegut molta gent de països ben diferents, tastat amb anhel les menges de fondes i hostals que ja no existeixen, gaudit de les festes majors mes guarnides del país, parlat amb consellers experts en matèries ben complexes. Tavernes multicolors, amb guitarres i cantants i de barbes espesses, les cridòries alegres dels
Tardoral amb falgueres a Sant Hilari El gest abrusat, ressec, de les falgueres, entre les sargues i vimeteres de branques nues i llangoroses, a la riera ploguda de fulles grogues i esmunyedisses dels verns adormits, duen la tardor al present. On ara hi sóc. Novembre 2024
L’alba calladament L’alba, calladament, pararà la taula i m’oferirà un àpat de paraules i d’ imatges que el vell pastor que guarda el ramat d’eugues al prat de les gespes porpres, ha recollit amb cura, a tot el llarg de la florida ufanosa de l’estiu. M’agradaria que el temps s’adormís en aquest instant,
Per a la Coral, impuls i pulsió de l’Enriqueta. Mar d’espigues Seguir des de la punta del dia la llibertat sense paranys dels colors salvatges, copsar la respiració del renéixer que traspua el blat naixent a recer del groc arrelat en la calç i el silici i que comparteix el xaloc i el cerç,
Un altre Onze de setembre, pous, galeries fosques, cases violades, llampecs negres, llavis esgarrinxats, turments i botxins, i els equidistants i els vividors i els covards i els botiflers. Com cada any, entre el naufragi cercant la sortida de l’esclafador Hades. Pren-me la mà. 11 de Setembre 2019 -2024
Poc a poc, amb un somrís enamorador, la bèstia ens va rossegant el moll de l’os. Preocupats per ser complaents i solidaris, les paraules se’ns esborren i tot l’univers canvia de color. El poeta ens parla de la seva infinita tristesa. El país s’està morint. Setembre 24