Poc a poc, amb un somrís enamorador, la bèstia ens va rossegant el moll de l’os. Preocupats per ser complaents i solidaris, les paraules se’ns esborren i tot l’univers canvia de color. El poeta ens parla de la seva infinita tristesa. El país s’està morint. Setembre 24
Annex a una tarda L’amor, és el tot o res. És cec i ho veu tot. Si passa sed, mor. No hi ha amor a mitges. març 2017
20 d’agost a Vallfogona El paisatge és el veí de paciència infinita, conviu silenciós entre nosaltres mentre demanem respostes explícites al temps, que llisca per damunt la raó. És com la brevetat del curs de l’aigua de la inesperada pluja d’agost. Eduard Casas
Un somrís empordajant Amb mirada nova emergeix la plana, que és cruïlla de camins i pensament. Una tempesta rondinaire, magnifica el país de petja riallera i, dalt del turó mil·lenari de saviesa i pa, reviu la tarda d’agost com un miratge, i ens ofereix una majestuosa abraçada, que rebem. Els companys absorts amb tanta
Nadal, és també tots els Nadals viscuts, de pessebres i de trocets de bosc que introduïm aquests dies dins de casa. Músiques, nadales ,escudelles i rostits. Abraçades i petons, espurnes de llàgrimes dolces, dels que trobem a faltar, i petons potents dels qui ens tenim i estimem.BON NADAL, BONES TROBADES AMICS!
Juliol 24 Algunes tardes la mort comparteix el seu temps amb mi. Convoquem el mateix silenci i fullegem plegats algun passatge dels llibres que al menjador deixo en arribar a casa. És amable i callada. En silenci compartim les flaires del jardí i amb pregona amistat, ens repartim un tall de formatge i asseguts al
Hi ha un Empordà Hi ha un Empordà ben blau, una plana coronada per una dama dorment i un ull majestàtic blanc de saviesa i pertinença, banyat d’argent d’Alexandria i la llum moradenca de Delfos. Juliol 24
SEMPRE MAR Només poden viatjar aquells colors que el sol desfà amb embats per la senda sense escatimar dreceres al mar. Terra, aire i aigua arrels, teules, fang totes les converses s’ ofegaven arran de mar. Allà buscàvem espets, a la línia de l’horitzó llançàvem la xarxa i amb
Desig A fora, la plaça mig buida es despertava i ja havia rebut els primers escalfs d’un sol de gener, que amb la seva timidesa esborrava el gebra, que l’alba havia estès arreu com un impúdic mantell de fràgils equilibris de soledats i de quietuds. Els posseïa la certesa de saber-se al mateix
L’escala blanca No sé si trobaré mai més aquells graons blancs. de l’escala fosa al meu darrera. Encara sento l’alè insistent …d’aquella nit de lluna negra. Al darrera , pesant, seguint el meu batec. Només el teu càlid mantell sense malsons ni recances, fa que despuntin gemes de verdes fulles.
Haikú del Ter Amb aigües lentes el riu a la vall mena el desglaç al mar. – Esquerda de glaç clot de pa i farina, most de les hores. – La mateixa mirada. Maig 2024
Cavalcar Genet d’horitzó serrat, cavalca l’acolorida terra amb urpes de colors florits, endinsa’t en el pensament dels pollancres i vimeteres i abraça totes les paraules que se’n desprenen del fullatge nou. Juny 2024
Xiprers En l’anar, tants cops de petja i vent, tinc al cor arrelats aquests xipresos de cristall, fumerols de guaita, servents de la terra aspre, bella com un alzinar i fèrtil com una verge. Juny 2024
Riera Major Després d’aquests mesos de sal i sol, s’escola cap el gran bassal esquerdat, un rialler murmuri de llàgrimes de gel. Juny 2024
Un matí llarg Hi haurà un matí llarg, amb tot el temps, sense mesura. Arribarà en primavera, sota un cel de blat i farigola i no ens agafarà distrets, bocabadats amb la llum del sol renascut. No gaire enllà, encara se sentirà la remor insistent de l’autopista que no cessa de degotar enginys. En