La casa de dalt del cims No tinguis por, les ombres són de pedra. J.V. Foix Davant els ulls com llunes dels qui l’escolten, els seus versos, llegits lentament i amb veu de fageda, esdevenen arrels profundes que s’endinsen dins l’ànima, en sentir a prop l’aigua de la mirada de la poeta que
Davall la mar Tal com l’estiu disposa la tarda baixem cercant l’aigua pel corriol de la llum. Veiem dellà, els cingles de roca nua, que permanentment vigilen que no hi faci niu el color porpra de la tristesa i imponents, alcen alterosos la boga de tot allò que imaginem. A l’entrevall, ens acollirà la
Reravera-autumne Arribada la tardor travessaré el bosc, esventaré la boira que m’acompanyi i amb l’envelliment que m’empassega cantussaré, al ritme de les meves passes matusseres, velles consignes de pertinença. Sóc una baula més dins la besllum que arriba de la fita suspesa a l’horitzó de neu que s’albira per damunt de les capçades de
Fitor La Margarita me’l va donar. El campanar desplomat, mostra amb urc la silueta centenària de carreus de pedra sorrenca i llicorella. Al bell mig del prat assolellat pel juliol, la magnificència del lloc i el prodigi, el vetlla un cinyell de pedres sagrades, dretes des de la claror de la nit del
Dignitat i dissidència. Amb la Laura Des de quan un
Jardí suspès Quan retorno pels camins refets, a l’ampla plaça de pissarra negra que ombreja el vast plataner estiuenc, s’obre un temps que és el mirall de totes les mirades dels indrets que he conegut i em fiten i reconeixen la meva petja de caminant de terres de cap lloc en concret. M’agrada
Lluna al ple Suspesa damunt la nit d’un abril orfe, una lluna blanca al ple, banyada de perfums de primavera, s’ha afanyat en assolir el cim del firmament, per a acaronar els ulls de tots els estimats que amorosits, festegen sota la seva claror. Abril 2022
País Una finestra que mira el bosc, una porta que besa el mar, un sostre que és la muntanya, i una casa al bell mig de la plana, bresquilla, melicotó i préssec: País Valencià, Balears i Catalunya, un únic país únic. Juny2022 Un sol país Una finestra oberta
Camí de retorn Embadalit, suspès a l’aire de la nit, no em vaig adonar com la lluna s’afanyava airosa per a assolir el bell mig del firmament. Vaig alçar el cap, i amb les mans obertes vaig pentinar els meus cabells cap enrere . Se n’anava la tarda carregada de sol i d’olors. Els primers
L’estanyol Voldria tornar a nedar a l’estanyol dels reflexos platejats, abraçat pel jardí de les hores orfes, i retrobar les teves mans de llet jugant amb els meus cabells riallers, xops de tendresa de la teva mirada de dona plena. Hi aniré pel camí salat per l’aigua de la teva ànima de pa blanc, i
Solitud No ho trenquis, ja sé que fa mal. Pot semblar que hem anat molt lluny, però tant sols, hem començat el camí. Ja sé com enceta la carn, el foc del dubte. Només l’amor, el cec, l’invisible i tenaç tel de seda que junts hem teixit en fugisseres hores de
Berta Quan ens queia el món de les mans, sempre hi havia una petita cala per a anar-hi plegats a nedar, i un bocí de pa amb xocolata i aigua amb anissos, per a berenar a la font, … Hi van haver unes tardes de versos, ran del blat espigat, de galtes rosades i mirada
Hivern fecund L’hivern és camí, llum i transparència, duu assossec a la seva pregona quietud. Sota cada núvol, es cova una paraula i la terra nua, les conrea.
La nit de Nadal Immensa nau de veles inflades la nit de Nadal, milers d’estrelles que són esguard de la lluna blanca, que vetlla el son dels infants. A mitjanit, el gall canta i eriça la pell dels qui foren pastors d’un manyac ramat d’ovelles, i ara són pares de fills d’ulls ben oberts, amb