L’Empordà que ve de l’Orient
L’Empordà que ve de l’Orient Ja han segat i els camps mostren la nuesa de la terra aspra, sense la pell dels fruits. Dels camins paral·lels que emmarquen el marges marcits pel darrer sol de setembre, resseguint l’envellit riu d’aigües lentes i manyagues, traspunta, al capdavall, una cambra acollidora amb grans finestrals