Galop U d’Octubre. Ara, el riu d’ardents flors inassolibles empeny la claror aigües amunt. L’octubre roman adormit en braços de plom ancorats en un llagut de veles primes i sotsobren les edats del mariners i, enllà, la mort dansa a la platja de la marina nodrida d’esperança. Se n’és o no se n’és lliure, no
Tènue Existeixen hores somiades si la pintura li fa l’amor a la poesia, despullant-la de mots traient-li els colors. Maridatge de sentiments quan rellisca el pinzell d’emocions, quan pujades i baixades fa explicant mil històries sense parar, quan els colors s’ennueguen en un mot. Somiades hores, són. Quan pintura i poesia són. —
L’hoste mut He rebut un hoste a casa, que no té nom mentre buscava paraules en el dur cercle infinit de la memòria que retorna, el sento belluguejar per les dependències, com escriu incomprensibles locucions i entrada la fosca, si hom les desxifra, esdevindran nou llenguatge que farem nostre Aquest vespre estès, l’aniré a
La casa oberta En tornar del passeig entre les barques del petit port, he trobat la casa amb les portes obertes de bat a bat i les finestres badades al vent. És quasi de nit i l’aire del capvespre, quiet respir que acompanya una claror de lluna minvant, dibuixa els límits de la
Paisanatge Som ben diferents, l’únic nexe que tenim en comú, és que vivim xopats en la llum de cada dia. Alternem inequívocament sol i llunes, i com elles creixem, decreixem o ens acluquem, això sí, sense ordre ni lleis preestablertes. Tu, blanc llagut de perfils blaus, llasses les aigües somes, properes i netes,
Decadència Quan del saüc decau la flor, l’espígol flaireja els pètals. Així l’home quan llangueix, omple el buit el silenci. Maig 2021
Mig Maig al camí de la font En entrar al bosc pel camí lilós d’estepes guarnides, es respirava un adolescent maig afalagat pels xiscles jovials dels falciots que coronaven veloços les capçades oscil·lants de la pineda. Després d’un hivern baladrer, desempallegar-se dels ulls vidriosos del fred, abraçar l’allargament el dia, i submergir-te en
L’esfera porpra La nit pesa com una mà de bronze, hi arriben tots els trajectes encetats darrere els vidres entelats de l’aparador del néixer. Hi arriben amb les cicatrius a la pell d’adversitats i gatzares. És una gran praderia de gespes esquerpes amb flaire de silenci. El gran acolliment que tot ho
Memento Al damunt de les llambordes, Càmera Rosa, el teu somrís d’estímul encesa mirada creadora, l’alè de innovació -sense whatsapp- i anhel de la bellesa en infinites imatges sorpreses. Company i amic ara tornes a la terra i allà ens trobarem de nou. Primer d’octubre 2020
La nit Com és de llarga la nit que crema els buscalls de la continuïtat. Com d’estèril és l’aparença del convenciment que no tenim. Com menen aquestes flames, al barranc pregon del temps perdut. Com es fon la paraula quan és excusa. Com plora l’acte quan és dèbil. Viure sense haver après a renegar. Viure
Una rosada de records ploraners, no pot negar el roure arrelat a cops de magall. Quan el plany s’obre camí per damunt del rierol del gust, les besades eren pluja damunt la molsa, sempre assedegada, i el silenci extàtic, buidor. Poc abans de Nadal 20
Memento Al damunt de les llambordes, Càmera Rosa, el teu somrís d’estímul, encesa mirada creadora, l’alè de innovació -sense whatsapp- i anhel de la bellesa en infinites imatges sorpreses. Company i amic ara tornes a la terra i allà ens trobarem de nou. Primer d’octubre 2020
Poetes i músics per la Republica catalana Venim de la terra del neret i l’assutzena. I en l’ardu accés a la pertinença de la paraula plena afluïm poetes i músics per la República catalana. Maig 2020
Stabat Mater A mitjans gener, començàrem a assajar l’Stabat Mater de l’estimat mestre Sandaran. Una vuitena de veus amb quatre cordes. Seria una senzilla estrena mundial i un homenatge a la resistència cultural i humana de la dignitat del músic blasmat. Finalment l’estrenàrem a Barcelona, a l’església dels Caputxins de Pompeia, amb l’ajut del
La garsa Fins la capçada enfila la garsa el niu i el poll el gronxa. Març 2020