Amnèsia Poc a poc, molt lentament, els blaus seran devorats per les roques negres que s’endinsen dins les entranyes d’aquesta gàbia de camins i memòria vestida d’horitzó clement, casal de balandres i del vol del mascarell. Ara que ja no esperem cap gest afable de l´enorme distància que separa la paraula i el
Reravera-autumne Arribada la tardor travessaré el bosc, esventaré la boira que m’acompanyi i amb l’envelliment que m’empassega cantussaré, al ritme de les meves passes matusseres, velles consignes de pertinença. Sóc una baula més dins la besllum que arriba de la fita suspesa a l’horitzó de neu que s’albira per damunt de les capçades de
Ara que és tard Xipollegen els ànecs entre la remor d’una natura d’aigua escassa, s’ou el bramul del bou a les closes i l’ull impertèrrit de Quermançó fita la plana que els mil·lenis han bastit, l’Albera serra l’horizontalitat dels límits i a tocar, Vilaüt nodreix aquest infinit d’història i pressentiments. octubre 2022
Kodachrome De tard en tard el dia s’obre i davant nostre, a contrallum, flueix una mirada benefactora, que sap llegir les imatges que hem guardat en negatius a la calaixera de la tieta, entre els jocs de pilota al carrer i la besllum de la galeria que donava al jardí. Octubre 2022
Crit i diàleg I posats a fer, com esbandirem l’ocultat i punyent encontre, que a diari sofrim entre la banalitat i la consciència? Entre l’honor i la paraula? Entre la superstició i la cultura? Entre el crit i el diàleg? Com?
Cada cosa Cada una de les coses que us han tret el son de la normalitat, que han pertorbat el vostre equilibri benpensant, que han estat escàndols a les vostres rectes consciències i que heu defugit de mirar a la cara, cada una d’elles, les tornaria a fer amb la mateixa intensitat i delit, o
Farem un espai Deixarem l’Empordà de tants camins que es creuen. Farem un espai per a les coses noves que ens venen del bosc de castanyers
Fitor La Margarita me’l va donar. El campanar desplomat, mostra amb urc la silueta centenària de carreus de pedra sorrenca i llicorella. Al bell mig del prat assolellat pel juliol, la magnificència del lloc i el prodigi, el vetlla un cinyell de pedres sagrades, dretes des de la claror de la nit del
Dignitat Amb la M.H. Presidenta Laura Borràs Des de quan un
Cel No hi ha més cel, que aquest mantell que albirem damunt dels nostres cabells, més enllà d’allò possible. Blau, lluminós, acollidor i poètic. Tèrbol, espès, fosc, amenaçant i dramàtic. Juliol 21 -22
L’estiu és un passeig L’estiu és un passeig generós de llençols blancs batent amb el ventijol de l’era, de tardes blaves amb castells de nuvolades espurnejants que et menen a l’abandó feliç del quefer. L’estiu és un alè que mena a la platja d’arena i escuma oscil·lant i s’enfila, per camins de
L’Empordà que ve de l’Orient Ja han segat i els camps mostren la nuesa de la terra aspra, sense la pell dels fruits. Dels camins paral·lels que emmarquen el marges marcits pel darrer sol de setembre, resseguint l’envellit riu d’aigües lentes i manyagues, traspunta, al capdavall, una cambra acollidora amb grans finestrals
Suite d’hivern És del tot impossible esborrar el crit del teu estar, i resto enxiquit, cobert de fulles de tardor, en un trànsit circular de precs i respostes, entre els teus braços incandescents. A voltes et voldria retenir i lligar-me als teus cabells d’hivern, però m’afono en el present immens que perdura