El viatge I ja no volem res més. Crèiem saber el nom de les coses, dels arbres, dels pobles i la seva gent. de les campanes, dels núvols, i poc a poc, ens vam enfilar al campanar de l’isolament, i d’allí enllà, pensàrem que dominaríem el tragí de l’anar i venir del
Presó permanent El president Torra va assumir el càrrec no pas com la culminació de cap carrera política, el va assumir com a conseqüència d’una agressió feixista de l’Estat espanyol a Catalunya que va consistir en la criminalització i l’apallissament del poble català, a més a més de l’empresonament de la meitat del Govern
Decadència Quan del saüc decau la flor, l’espígol flaireja els pètals. Així l’home quan llangueix, omple el seu buit el silenci. Maig 2021
Mig maig al camí de la font En entrar al bosc pel camí lilós d’estepes guarnides, es respirava un maig adolescent afalagat pels xiscles jovials dels falciots que coronaven veloços les capçades oscil·lants de la pineda. Després d’un hivern baladrer, desempallegar-se dels ulls vidriosos del fred, abraçar l’allargament el dia i submergir-te en
L’esfera porpra La nit pesa com una mà de bronze, hi arriben tots els trajectes encetats darrere els vidres entelats de l’aparador del néixer. Hi arriben amb les cicatrius a la pell d’adversitats i gatzares. És una gran praderia de gespes esquerpes amb flaire de silenci. El gran acolliment que tot ho
Memento Al damunt de les llambordes, Càmera Rosa, el teu somrís d’estímul encesa mirada creadora, l’alè de innovació -sense whatsapp- i anhel de la bellesa en infinites imatges sorpreses. Company i amic ara tornes a la terra i allà ens trobarem de nou. Primer d’octubre 2020
Rellotge Travesso el solell i compto espigues d’ordi, l’infinit davalla entre rostos muts i grocs.
Haikú aniversari Disset síl·labes bell camí obert, cadell. Omple’t de vida!
Som aquí Malfieu d’aquells que no recorden que són aquí, entre nosaltres, dins d’aquest paisatge, sota aquest cel, en aquest indret i no cap d’altre. Malfieu d’aquells que no reconeixen allò que estimes, que canvien el nom dels llocs, de les flors, de les muntanyes i de les persones, que es befen de la tradició
La nit Com és de llarga la nit que crema els buscalls de la continuïtat. Com d’estèril és l’aparença del convenciment que no tenim. Com menen aquestes flames, al barranc pregon del temps perdut. Com es fon la paraula quan és excusa. Com plora l’acte quan és dèbil. Viure sense haver après a renegar. Viure
Més hivern. Hem suportat estoicament el feixuc alè de l’estiu de plom i ara arribem a la closa fecunda. Colguem-nos en el paisatge que l’hivern ens nodrirà. Poc més enllà, a la tremolosa primavera, en el seu ventre, serem poncelles. Gener 21. Lletres
Fora de la dàrsena. A cara descoberta, t’he vingut a buscar, hivern. Enllà, llaguts a l’encesa que conformen la nit, són llànties d’esperança sobre aquesta mar tan negra. Les paraules em retornen buides, entremig de vels que voleien, emmotllant la desassossegada soledat envellida. Les promeses han esdevingut esbossos, entre arquitectures efímeres, que suren
Avinguda En l’avinguda de les paraules escrites, rebo la tarda de pluja blanca. Fred de gener a la finestra i flassades de llana a la taula. Entredós floreix un quotidià quefer: paper, ploma i un glop de terra. Gener frederós. 2021
Una rosada de records ploraners, no pot negar el roure arrelat a cops de magall. Quan el plany s’obre camí per damunt del rierol del gust, les besades eren pluja damunt la molsa, sempre assedegada, i el silenci extàtic, buidor. Poc abans de Nadal 20
El salze mut Ara, que tot el dia cau lilós sobre el sembrat verd de records, el salze, mut, ombreja la serpent que enfila la nua roca de calç grisa del Montgrí, al límit entre el present i tot l’altre temps , i no troben cap nom nou per al globus blanc, ull del silenci