L'ESFERA PORPRA

L’hoste mut

28 de juliol de 2021

L’hoste mut He rebut un hoste a casa, que no té nom mentre buscava paraules en el dur cercle infinit de la memòria que retorna, el sento belluguejar per les dependències, com escriu incomprensibles locucions i entrada la fosca, si hom les desxifra, esdevindran nou llenguatge que farem nostre   Aquest vespre estès, l’aniré a

Llegir més

La casa oberta

27 de juliol de 2021

La casa oberta   En tornar del passeig entre les barques del petit port, he trobat la casa amb les portes obertes de bat a bat i les finestres badades al vent.   És quasi de nit i l’aire del capvespre, quiet  respir que acompanya una  claror de lluna minvant, dibuixa els límits de la

Llegir més

Mig maig

21 de maig de 2021

Mig Maig al camí de la font   En entrar al bosc pel camí lilós d’estepes guarnides, es respirava un adolescent maig afalagat pels xiscles jovials dels falciots que coronaven veloços les capçades oscil·lants de la pineda.   Després d’un hivern baladrer, desempallegar-se dels ulls vidriosos del fred, abraçar l’allargament el dia, i submergir-te en

Llegir més

L’esfera porpra

20 de maig de 2021

L’esfera porpra   La nit pesa com una mà de bronze, hi arriben tots els trajectes encetats darrere els vidres entelats de l’aparador del néixer.   Hi arriben amb les cicatrius a la pell d’adversitats i gatzares.   És una gran praderia de gespes esquerpes amb flaire de silenci. El gran acolliment que tot ho

Llegir més

La nit

27 de gener de 2021

La nit Com és de llarga la nit que crema els buscalls de la continuïtat. Com d’estèril és l’aparença del convenciment que no tenim. Com menen aquestes flames, al barranc pregon del temps perdut. Com es fon la paraula quan és excusa. Com plora l’acte quan és dèbil. Viure sense haver après a renegar. Viure

Llegir més

Fora de la dàrsena.

15 de gener de 2021

  Fora de la dàrsena.   A cara descoberta, t’he vingut a buscar, hivern. Enllà, llaguts a l’encesa que conformen la nit, són llànties d’esperança sobre aquesta mar tan negra. Les paraules em retornen buides, entremig de vels que voleien, emmotllant la desassossegada soledat envellida. Les promeses han esdevingut esbossos, entre arquitectures efímeres, que suren

Llegir més

Avinguda

10 de gener de 2021

Avinguda En l’avinguda de les paraules escrites, rebo la tarda de pluja blanca. Fred de gener a la finestra i flassades de llana a la taula. Entredós floreix un quotidià quefer: paper, ploma i un glop de terra. Gener frederós. 2021

Llegir més

El salze mut

30 de novembre de 2020

El salze mut Ara, que tot el dia cau lilós sobre el sembrat verd de records, el salze mut ombreja la serpent que enfila la nua roca de calç, al límit entre el present i el temps, i no troben cap nom per al globus blanc, ull del silenci, extàtic llogater de la nit que

Llegir més

Novembre

8 de novembre de 2020

  Novembre Em vaig transformant en surera carregada de glans que assenyalen la tardor.   He arrelat ran de mar, entre vinyes i llentiscles, en un llit de llicorella negra com els lladrucs del gos del llenyataire a les nits d’hivern.   Amb el primer sol alço el silenci que em guiarà pel senderol entapissat

Llegir més

El darrer vagó

21 de març de 2020

  El darrer vagó- sonet a Camallera   La vella cançó de les tardes difuses és badall i és mandra, però també calma aquella inèrcia amb imatges confuses dels matins veloços que la feina ens plasma.   A l’altra banda del carrer, abans dels horts diu que a l’estació del poble, cada vespre un tren

Llegir més