Ara, quan arreu despunta la primavera, Zèfir, déu de tots els vents, s’enamora de Flora la nimfa de la vida de les flors. És del tot impossible no copsar aquesta bellesa i retrobar el cap i el seny que havíem perdut entremig dels carrers humits i sobris de la ciutat vençuda.
Inicis Quina bellesa enbolcalla el silenci. Quin silenci embolcalla l’ànima. Quina ànima resisteix la bellesa de la silueta blanca d’aquest moment i la seva plenitud amb tants camins que hi conflueixen. Febrer 2024
De les Guilleries i altres somnis La vessant guillera del Massís, és bella, silent i catedralícia. Sant Hilari patroneja tot el domini.
L‘amor és tendresa Muntanya amunt, s’enfila el matí promès i amb decidit caminar, la mare i la filla fan estada en un petit racó de llum que les manyaga l’ànima. Amb la mirada que neix de la mateixa essència de l’alba, l’asssossec és companyia i els ulls curiosos, tot ho abasten. Eduard Casas Gener
Balandre de vela blanca Amb el cove dels pensaments, desordenats per l’aiguat intens de rancúnies i desgavells que l’hort ha sofert sense cap avís ni tronada prèvia, m’assec a sentir la fressa assossegada i raonar amb una mar que és claror. Per tot davant, un balandre de vela blanca dibuixa un horitzó despreocupat
La Muga Llisca una llàgrima de paisatges carregada de treballs i somnis rostos amunt, i es difon mandrosa entre l’ampli mar d’escoltes i respostes que el vast mantell dels fills de Posidó han servat. Milers d’ulls com safirs esperen atents que de l’orient reneixin els núvols que ens portaran l’aigua. Gener 2024
Petit hivern Mentre l’hivern davalla sinuós pel callís estret de la fageda, somriu la tímida pluja, i al damunt la promesa de l’entapissat de fulles d’aram, el goig de sentir-te una part viva de la boscana envoltant. Gener 2024
Trenta sis. A banda i banda del bosc, lletjor, crits d’odi encenien flames a la sureda, Amb forques i fusells esquinçaven les banderes que onejaven òrfenes, a la clariana. Tot és confús encara el 24, fins el meu nom que tremola nu damunt el marbre de la freda cuina que els meus pares van deixar perdre. Al
Una llarga tarda tèrbola Si la fidelitat al fill que estimes absolutament i amb difícil harmonia, et situa en un lloc desconegut doncs l’actitud, sempre neta i vivaç, ha esdevingut una estranyesa, i la llengua comuna que parlàveu, directe i sentida, ha arribat a tèrbola i confusa, és llavors que amb tot el convenciment que
Estiuet de Sant Martí Gaudim ara d’aquest temps de minuts lents, d’aquests monòlegs plens de raons i d’imatges que flueixen en tu mateix com el rierol nascut a la font inacabable d’un estiu ja passat. Tresquem per les roques que lentament han rodolat al fons de la vall i alcem la mirada
Carles Furriols i Solà En el teu silenci, res no esborra el sentit que has deixat en el camí blanc, bell guerrer de la dignitat. Ens deixes un buit dur, agre, que haurem d’omplir amb tot allò vitenc que ens has donat amb un somriure, convenciment, i perseverança. Ens retrobarem
L’artista. Haikú De tan bo que és mai no rep cap crítica se sap eteri.
I entremig el Sobirà Lentament, la nit ha anat endreçant cada cosa i l’alba en esquerdar la foscor, ja pot mostrar els cims, les valls, el masos i l’avetosa, perfectament endreçats i amb la plenitud de la seva bellesa. El jorn ja pot fluctuar entre la seva proesa. Tan sols cal ser ulls i fitar
Paisatge amb roques Les hores que se’n van a contra cor, si mai retornen, és contra el cor. Duen llum negra arrabassada a l’ombra de cendra de la nostàlgia i en el seu fluctuar la imaginació és gratuïta, i tot ho aconsegueix, tot ho fa possible, el seu horitzó és vastíssim, la seva petja, un llarg estiu.