El pinsà. Haikú
29 d'abril de 2023
2 comentaris
El pinsà. Haikú. Trafica el pinsà, la pluja confina el jorn. El jardí, calla.
El pinsà. Haikú. Trafica el pinsà, la pluja confina el jorn. El jardí, calla.
Α Tretzevents Ran del forment i damunt l’infant del Mont, l’ull majestàtic del Tretzevents. I encara al meu darrere, la sirena. El clarinet. Ran del forment i damunt l’infant del Mont, l’ull majestàtic del Tretzevents. I encara per tot darrere, la sirena que ets tu. El teu Empordà. Voralaigua.
Cim d’aigua Roca, ombrívola força de serenor, ets l’estadana de la fressa del silenci i en el si íntim, cisterna de l’aigua de la font de Delfos.
Remor de mar obscura Duus encara la llum al rostre de quan em vas voler conèixer, de quan vas entrar per la porta del davant amb ulls de fruita madura i de mel, de curiositat necessària, de set i d’entrega. Petita por, a estones aiguamoll impenetrable. I vas irrompre com un cim, i ja
Un pont i ficat en un Tornemi L’espessa cicatriu que lliga llevant i ponent amb alterosos cims i valls verdes rocallars, avetoses i fagedes, praderies i bladars, és el pont entre dues fites de llibertat i conhort. És un sol espai, el mar serè i el mar brau, txistu i flabiol, esmolat fil
L’olivera Plou, regalimen els vidres, el carrer es torna un mirall d’asfalt. Dellà, la vella olivera agita les branques. S’ho beu tot. Novembre 2016
Al tombant de l’abril Darrera el Mont, l’ull omnipresent del blanc Cíclop, guiatge i claror de l’hivern, rebombori de nuvolades convincents, placenta del paisatge irreal de la plana que convençuda, clama la fertilitat dels olivets, bladars i userdes, i al bell mig, el pagès renega l’aspror del terraprim desagraït, i per damunt, els cims
Primavera a la font del Pic “Tresc pels serrats fugint de vora mar, i en pures fonts o al toll que duu a l’atzar em faig tot clar, jo que nasquí febrós” J.V. Foix La font del Pic, incessant doll nutrient, casal de tardes verdejants, de rossinyol i merles i cridadissa
L’equidistant “… Experts a fer veure que estan per damunt del bé i del mal, n’hi ha molts que van d’equidistants per la vida però se’ls veu el llautó d’una hora lluny.” Quim Monzó, fragment d’un article a “La Vanguàrdia”. Abillat de tolerància i de saber estar, l’equidistant ha escalat totes les talaies i,
Engendrar Aquests dies com peixos de colors, ens captiven i omplen de llum i d’alegria, una plenitud que ve de l’amor. I el fill que heu engendrat, és la mostra de la continuïtat que estimeu. Enhorabona Cristina i Cristian! Visca la vida! Engendrar Aquests dies de tardor com peixos de colors, ens captiven
Vallclara Damunt una penya, a peu de camí, s’enarbra Vallclara i els seus mil anys i, com un navili de rumb fix, ens mostra el savi orgull dels qui coneixen les rutes dels quatre vents.
Sant Andreu de Bansells Suspesa a l’airecel de les Guilleries, la clariana, entre l’avetosa i la fageda, acull Sant Andreu de Bancells. Tota la història de l’indret, és ara, és present: tot el país i tota la seva gent.
Balconada Ara, quan arreu despunta la primavera, Zèfir, déu de tots els vents s’enamora de Flora, la nimfa de la vida de les flors. És del tot impossible no copsar aquesta bellesa i retrobar el cap i el seny que havíem perdu entremig dels carrers humits i sobris de la ciutat vençuda. març
Bocamoll Rufiàn, travolta, tothom et veu un poca-solta, “Divuit mesos i plego”, -diu el bocamoll entremig de gran soroll- “Però per tot el que arreplego, i fomentar el meu ego, tot plegat ho capgiro pels guanys i sense cap recança canvio els mesos per anys. malgrat rebenti del mal de panxa” 15 març 2022
Gener generós L’hivern ens parla d’acolliment i assossec, i en la seva timidesa, les gemmes de l’olivet present als margenals es configuren per a gestar la vida. El bladar, festeja el verd en un horitzó profund per damunt del pes d’un fred que no es cansa. Gener, sobri de paraules, regalima oli novell per