Encara febrer
1 de març de 2023
0 comentaris
Encara febrer Galleja el pit-roig cerca el matoll la merla, les violes folren l’herba.
Encara febrer Galleja el pit-roig cerca el matoll la merla, les violes folren l’herba.
La petita Laia, és dona I ara, remuntaré el curs de l’aigua, a frec dels cavalls alats que, abstrets, pasturen al prat de crits rogencs, on rau la font d’aigua daurada que nodreixen el cor poderós. Eduard Casas. Febrer 2023
Balandre Quina mena de somni conté aquest balandre que sega l’horitzó amb dalla blanca? quina remor d’aigua d’argent embolcalla la boira quieta i acompanya el mariner entre els esculls amenaçants de roca viva? Eduard Casas
Versió 1 País i paisanatge. El quiet onatge esquinçat de les serralades, manyaga neixença de les mans de l’hivern creador, mena fins al Pedraforca i salpa la mirada atalaiant l’Alt Empordà, la Garrotxa, Osona, el Bages i el Berguedà. Volada de Pegàs, fill del llamp, l’aigua i l’ocellam, blanc cavall alat que tot ho albira.
Amb audífons, els Dalton, encara sordejaven entre les guatlles i pastissets i etilejàvem entremig la xatonada. En un raconet furtiu, el fum del tabac somreia el petit vici; la conversa obria el divertit joc del debat i del somrís, alhora que els raïms encetaven la litúrgia de l’ennuegament de cada any i les promeses
Us reconeixerem sempre Hem anat omplint de temences la cisterna que havíem bastit per a desar-hi esperances i als llibres que volíem tornar a llegir se’ls han esborrat les lletres. Ara, que tot s’ha capgirat i que els guies s’han perdut entre els llums cridaners de la ciutat i els afalacs dels aduladors, ara
Conte de la nit de Nadal Segons que expliquen els més grans, de quan eren infants els seus avis, la nit de Nadal les bèsties es vestien de persones i es comportaven com a tals, aquesta única nit de l’any. S’organitzaven segons l’espècie en oficis ben concrets, els bous feien de carnissers, els porcs
La casa de dalt del cims No tinguis por, les ombres són de pedra. J.V. Foix Davant els ulls com llunes dels qui l’escolten, els seus versos, llegits lentament i amb veu de fageda, esdevenen arrels profundes que s’endinsen dins l’ànima, en sentir a prop l’aigua de la mirada de la poeta que
Davall la mar Tal com l’estiu disposa la tarda baixem cercant l’aigua pel corriol de la llum. Veiem dellà els cingles de roca nua que permanentment vigilen que no hi faci niu el color porpra de la tristesa i imponents, alcen alterosos la boga de tot allò que imaginem. A l’entrevall, ens acollirà la
Aiguamoll Aigües somes de la plana us beveu serenament tot el celatge reflectit en la vostra llum i el feu prodigi d’esperit vitenc cada dia, ls ulls clucs dels viatgers de les carenes. El turment de les branques nues esdevé lloança en un instant etern que és silenci pur i llum d’argent del cims que
Sura, surera, per damunt del lligabosc i el ginebró amb rems recargolats, braços de saba negra que esberlen l’airecel amb tremp de saviesa i temps de saó. Setembre 22
Sureda, el cau Al bell mig dels esgarips de bellesa salvatge de la sureda, donzella del forest i inici de l’esclat de la quietud, sóc a punt de sorgir de mi mateix i d’abraçar amb passió la vida que s’avia, que el camí prodigiós fendeix, sense espones, i s’obre al frec intens entre
A la font del Pic Amb veu de muntanya hem trabucat la gerra de les paraules i s’han esventat arreu del jardí, a tocar la font del Pic, depassen el clos i fistonen un matí de bronze que hem teixit amb les mans i s’escampen arreu del nostre airecel. Dessota els freixes, ran del
Dins l’aire al Puig d’Esquers Sóc una manera més de sentir la vida i conec la petitesa de l’infinit suspès a l’aire, agombolat per les roques calcàries que vetllen la mort. La talaia del temps engalana els fumerols del quefer del present a la plana i la mar, condueix el silenci cap a una esperança