La ciutat vençuda
Sí, ja sé
que viure és provar-ho infinites vegades”
Màrius Sempere
Algú que no conec va enderrocar
els carrers amables de la ciutat on vivia,
i a les ruïnes vençudes i humiliades
de les antigues torres senyorials
les heures han teixit un laberint de crits i
remolins que s’encreuen i menen,
inexorablement,
al silenci del passat que volem oblidar.
A la tardor cauran les fulles,
i el mestral eixelebrat, bastirà una
catifa roja damunt la qual aniran a jóc
cavalls i genets vinguts amb
el clar de lluna espuri,
de més enllà dels propis conceptes.
Al suburbi, s’alcen les casernes
dels soldats analfabets, mandrosos
pentinen el temps armats de fusells
i desig de sexe de prostíbul suat.
Cada dia cal pagar el lloguer de
l’anar i venir entremig de la roba estesa
de les balconades que han resistit l’embat
de tanta monotonia.
I per l’avinguda del centre,
baixarà del Rocacorba la posta que tot ho explica
i bocabadat, assegut allà on em trobi
el llostre amb núvols eixuts,
per damunt de la soledat de tanta paranoia,
no em sorprendrà la fosca.
Gener 23
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!