28 de novembre de 2022
0 comentaris

La casa de dalt dels cims

La casa de dalt del cims

                                                           No tinguis por, les ombres són de pedra.

                                                                       J.V. Foix

Davant els ulls com llunes dels qui l’escolten,

els seus versos, llegits lentament i amb veu

de fageda, esdevenen arrels profundes

que s’endinsen dins l’ànima,

en sentir a prop l’aigua de la mirada

de la poeta que els acotxa.

Un ventijol de mirall fimbreja les fulles

que coronen la tarda d’escoltes a la clariana.

El novembre arriba acompanyat

dels silencis freds dels qui havíem fet camí

plegats en alguna primavera,

d’ells, servo el somriure i la

música de la seva veu fresca i dolça

com la molsa amarada de rosada,

la resta que cerco debades, és il·lusió.

I per més, guardo en un racó ben net

del calaix del pa,

una almosta de claror de la lluna,

per si mai la fosca ofega l’alba.

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!