Dins l’aire al Puig d’Esquers
Sóc una manera més de sentir la vida
i conec la petitesa de l’infinit suspès
a l’aire, agombolat per les roques calcàries
que vetllen la mort.
La talaia del temps engalana
els fumerols del quefer del present a la plana
i la mar, condueix el silenci cap a una esperança
òrfena que confon peixos i ocells.
Per tot, la immediatesa de naixences
que retornen de la calç i enceten el seu temps;
porten un missatge incomprensible
escrit a la pell que embolcalla la seva existència.
Octubre 2022
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!