Davall la mar
Davall la mar Tal com l’estiu disposa la tarda baixem cercant l’aigua pel corriol de la llum. Veiem dellà, els cingles de roca nua, que permanentment vigilen que no hi faci niu el color porpra de la tristesa i imponents, alcen alterosos la boga de tot allò que imaginem. A l’entrevall, ens acollirà la