Ara, quan arreu despunta la primavera, Zèfir, déu de tots els vents, s’enamora de Flora la nimfa de la vida de les flors. És del tot impossible no copsar aquesta bellesa i retrobar el cap i el seny que havíem perdut entremig dels carrers humits i sobris de la ciutat vençuda.
De les Guilleries i altres somnis La vessant guillera del Massís, és bella, silent i catedralícia. Sant Hilari patroneja tot el domini.
Al tombant de l’abril Darrera el Mont, l’ull omnipresent del blanc Cíclop, guiatge i claror de l’hivern, rebombori de nuvolades convincents, placenta del paisatge irreal de la plana que convençuda, clama la fertilitat dels olivets, bladars i userdes, i al bell mig, el pagès renega l’aspror del terraprim desagraït, i per damunt, els cims
Primavera a la font del Pic “Tresc pels serrats fugint de vora mar, i en pures fonts o al toll que duu a l’atzar em faig tot clar, jo que nasquí febrós” J.V. Foix La font del Pic, incessant doll nutrient, casal de tardes verdejants, de rossinyol i merles i cridadissa
Vallclara Damunt una penya, a peu de camí, s’enarbra Vallclara i els seus mil anys i, com un navili de rumb fix, ens mostra el savi orgull dels qui coneixen les rutes dels quatre vents.
Sant Andreu de Bansells Suspesa a l’airecel de les Guilleries, la clariana, entre l’avetosa i la fageda, acull Sant Andreu de Bancells. Tota la història de l’indret, és ara, és present: tot el país i tota la seva gent.
La petita Laia, és dona I ara, remuntaré el curs de l’aigua, a frec dels cavalls alats que, abstrets, pasturen al prat de crits rogencs, on rau la font d’aigua daurada que nodreixen el cor poderós. Eduard Casas. Febrer 2023
Balandre Quina mena de somni conté aquest balandre que sega l’horitzó amb dalla blanca? quina remor d’aigua d’argent embolcalla la boira quieta i acompanya el mariner entre els esculls amenaçants de roca viva? Eduard Casas
Davall la mar Tal com l’estiu disposa la tarda baixem cercant l’aigua pel corriol de la llum. Veiem dellà els cingles de roca nua que permanentment vigilen que no hi faci niu el color porpra de la tristesa i imponents, alcen alterosos la boga de tot allò que imaginem. A l’entrevall, ens acollirà la
Aiguamoll Aigües somes de la plana us beveu serenament tot el celatge reflectit en la vostra llum i el feu prodigi d’esperit vitenc cada dia, ls ulls clucs dels viatgers de les carenes. El turment de les branques nues esdevé lloança en un instant etern que és silenci pur i llum d’argent del cims que
Sura, surera, per damunt del lligabosc i el ginebró amb rems recargolats, braços de saba negra que esberlen l’airecel amb tremp de saviesa i temps de saó. Setembre 22
Sureda, el cau Al bell mig dels esgarips de bellesa salvatge de la sureda, donzella del forest i inici de l’esclat de la quietud, sóc a punt de sorgir de mi mateix i d’abraçar amb passió la vida que s’avia, que el camí prodigiós fendeix, sense espones, i s’obre al frec intens entre
A la font del Pic Amb veu de muntanya hem trabucat la gerra de les paraules i s’han esventat arreu del jardí, a tocar la font del Pic, depassen el clos i fistonen un matí de bronze que hem teixit amb les mans i s’escampen arreu del nostre airecel. Dessota els freixes, ran del
Evanescents interrogants Evanescents interrogants, suren en aigües de plom i en l’aurora indefinida llisquen els llaguts en la cerca de peixos com llàgrimes, sempre incauts per ser pescats. Tot just clareja i els pescadors ja han solcat la badia amb la monòtona remor fosca del seu dia a dia. Retinc l’escalfor als peus de la
Ara que és tard Xipollegen els ànecs entre la remor d’una natura d’aigua escassa, s’ou el bramul del bou a les closes i l’ull impertèrrit de Quermançó fita la plana que els mil·lenis han bastit, l’Albera serra l’horizontalitat dels límits i a tocar, Vilaüt nodreix aquest infinit d’història i pressentiments. octubre 2022