6 de novembre de 2022
0 comentaris

Sureda, el cau

 

Sureda, el cau

 

Al bell mig dels esgarips de bellesa salvatge

de la sureda, donzella del forest i inici de l’esclat

de la quietud, sóc a punt de sorgir de mi mateix

i d’abraçar amb passió la vida que s’avia,

que el camí prodigiós fendeix, sense espones, i s’obre

al frec intens entre el record

i el present que em colpeix.

Enrere, a l’horitzó d’aigua, les barques

dansen en una mar de plom,

Al seu damunt, cercles concèntrics

de gavians argentats vetllen, enlairats,

l’arribada de la rissaga que tot ho canvia.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!